Corinna i el valor d'una declaració influïda per 65 milions d'euros

Barcelona"Larsen va declarar que Joan Carles I li va donar 65 milions «per gratitud» i no per amagar els diners", diu el titular que obre El País aquest diumenge. Quan el tema del rei emèrit arriba a les portades dels diaris de l’Íbex-35 sol ser perquè això ajuda la institució. Però el valor d’aquesta declaració de Larsen és molt relatiu. Si diu que els 65 milions van ser un regal, els 65 milions són seus. Si diu que els estava amagant, són de l’emèrit (cada cop més amèrit). Tenint en compte que l’única persona que la podria contradir –qui li va fer tan generosa transferència– no ho farà per raons òbvies, hi ha un estímul de 65 milions per a Corinna Larsen de declarar com ho va fer. I, per cert, "gratitud" suggereix algun tipus de favor, que plebeus i administrats voldríem veure detallat. Si entre suposats amics íntims la minuta dels favors és de 65 milions, no vull imaginar-me a quan es cobren sense el benefici de l’amistat.

Més 'eau de clavegueram'

"El cas Dina destapa sis anys de clavegueres internes de Podem", diu El Mundo, que ha accedit a xats entre el partit i els seus advocats. Certament, Pablo Iglesias no queda en bon lloc perquè no explica com és que va trigar tant a tornar la SIM robada a la seva col·laboradora. I, a més, irrecuperable. Però que El Mundo s’atreveixi a denunciar operacions claveguerístiques és d’un desacomplexament que tira enrere. Només cal recordar la facilitat amb què informes mai reivindicats de la UDEF eren la base de campanyes periodístiques seves que es desinflaven just després de cada procés electoral. Parlar de clavegueram és desviar el focus a cops de semiòtica. Igual que parlar més d’Iglesias que de Villarejo, que és qui tenia el duplicat de la targeta SIM de marres.