ara.cat

"Creu vostè que en aquests moments s'hauria de prohibir la difusió de rumors falsos i informacions enganyoses i poc fonamentades per les xarxes i els mitjans de comunicació social, remetent tota la informació sobre la pandèmia a fonts oficials, o creu que s'ha de mantenir llibertat total per a la difusió de notícies i informacions?" Aquesta és la sisena pregunta de l'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), fet públic aquest dimecres. Dues de cada tres persones que l'han contestat han avalat l'opció de "restringir i controlar les informacions, establint només una font oficial d'informació". Un 30%, per contra, creu que no s'ha de restringir ni prohibir cap tipus d'informació. ARAFIL20200415_0002Baròmetre del CIS especial de l'abril (PDF)Als enquestats se'ls plantejava aquesta disjuntiva només quatre preguntes després que haguessin hagut de respondre sobre si consideraven suficient la informació proporcionada pel govern espanyol; el 43% ho creien així, enfront del 54% que demanaven més detalls.La qüestió planteja un debat fonamental, la distinció entre informació veraç i la falsa, però ho fa posant al mateix sac els continguts que brinden els mitjans de comunicació de masses (ràdios, televisions, diaris, webs...) i les xarxes, on sovint no es pot comprovar la fiabilitat de les fonts. A banda, la solució que proposa és, directament, la prohibició de la difusió de rumors falsos i informacions dubtoses. Tal com afirmava a l'ARA fa uns dies el professor de dret administratiu de la Universitat de Girona Josep Maria Aguirre, “seria perillós” canviar les regulacions per limitar o prohibir les fake news; la col·lisió amb la llibertat d'expressió seria pràcticament segura. El govern espanyol, segons va anunciar el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, s'ho està plantejant. ARANWS20200413_0114La pandèmia paral·lela de les 'fake news' es propaga amb el coronavirusPer altra banda, situa com a única font fiable el govern espanyol. Això en deixa fora la resta d'administracions públiques, els experts i els implicats, que, no poques vegades, s'emparen en l'anonimat –garantit segons els codis deontològics del periodisme– per revelar informació. La confiança dels lectors, oients i espectadors respecte al mitjà de comunicació hi fa la resta. Cal destacar que a l'enquesta hi ha altres referències a la informació en l'habitual pregunta que demana que s'identifiquin, en opinió de l'enquestat, els problemes més greus que afecten Espanya. Fins a un 9,1% dels enquestats van assenyalar l'epígraf "El govern espanyol, la seva mala gestió o la manca d'informació", i un 5,8% fins i tot consideraven que era el problema més important. Les notícies falses ocupaven una altra resposta, titulada "Els ciutadans, el comportament, egoisme, manca de civisme i rumors falsos". Només el 3% la van assenyalar com un dels tres principals problemes que afronta l'Estat.

ara.cat

ara.cat

COVID-19

El CIS suggereix en una pregunta censurar tota la informació que no vingui del govern espanyol

‘Júlia’, d’Isabel-Clara Simó (1983)

Dilatar la campanya "sense llençar els calés”

“Setge autonòmic a l’estat d’alarma de Sánchez”, portada de l''Abc'

Badi presenta un ERTO per salvar l’empresa

La moratòria d’hipoteques s’allarga fins al 31 de març