Criminalitzar les dones per sortir del seu rol assignat

El sistema no accepta ni perdona l’autonomia i la llibertat de les dones per apropiar-nos del nostre Cony Insubmís, com a símbol de llibertat

El sistema patriarcal se sustenta en la submissió i control de les dones. Perpetuar aquest ordre social ha costat milers d’anys de domini mitjançant la creació de relats, discursos, polítiques, lleis, art i la disciplina dels cossos de les dones al servei dels homes. Cultura occidental, d’herència juevo-cristiana, que ha construït les conegudes imatges de la dona: santa, puta, boja, submisa, dolça, pudorosa, serventa del senyor i dels homes, marit, fills i pares. Aquesta concepció percep els cossos i els conys de les dones com una cosa inquietant i perillosa.

Però quan aquests cossos mostren que pensen, senten, actuen i tenen lliure arbitri, aleshores constitueix un acte de desacatament i desobediència. La nostra performance, que era de reivindicació política davant la llei de l’avortament, la precarietat laboral, els assassinats, etc., representa trencar amb aquest destí i mandat. Per més que hàgim conquerit drets i llibertats de manera legal, segueixen perdurant imaginaris socials, religiosos i legals que venen de molt enrere. En altres temps van ser la culpa i el pecat, ara és “l’ofensa als sentiments religiosos” del Codi Penal el que ens castiga per exercir el dret a la llibertat d’expressió.

Des de sempre les dones hem estat sotmeses a través de la despossessió dels nostres cossos. El sistema no accepta ni perdona l’autonomia i la llibertat de les dones per apropiar-nos del nostre Cony Insubmís, com a símbol de llibertat. D’això se’ns acusa.

He sentit la fragilitat i la por, com a dona immigrant, davant del poder de l’Estat sobre la meva vida i projecte vital. Confesso que he sentit molta angoixa i he patit malsons en què m’expulsaven d’Espanya, ja que quan em van imputar encara no tenia la nacionalitat. Em feia por ser deportada i separada de la meva filla. Ser perseguida i criminalitzada per exercir la teva llibertat d’expressió fa molt de mal. Es genera un estigma al voltant de la teva vida, honor, professió i manera de ser en el món. És com dur la lletra escarlata al front pel nostre desafiament i rebel·lia.

Més continguts de