PREMSA
Mèdia 13/02/2020

‘Cuore’ desterra els ‘¡AARG!’

La revista del cor, amb les vendes en caiguda lliure, fa un canvi de rumb i deixa enrere el seu to irreverent

Alejandra Palés
4 min
Revista Cuore

BarcelonaUna mala elecció de vestit. ¡AARG! Un mal pentinat ¡AARG! Un mal dia a la platja ¡AARG! Des del seu naixement, l'any 2006, la revista Cuore s’ha dedicat a posar el dit a la nafra als errors estètics dels famosos –més de les dones que dels homes– amb un llenguatge irreverent i sovint ridiculitzador. Però des d’aquesta setmana els seus icònics ¡AARG! –que apareixien ben grossos i a tot color quan algun personatge cometia un error suposadament imperdonable– són història. La directora de la publicació, Araceli Ocaña, explicava aquest dimecres a través de les xarxes socials que la revista, que en els últims anys ha patit una important caiguda de les vendes i de lectors, comença una nova etapa en que serà "tot (i només) amor". "¿Us estic insinuant que els ¡AARG! han desaparegut? Ho hauríeu de saber. Així és", ha revelat Ocaña a través dels seu perfil de Twitter.

Quan va sortir al mercat, Cuore es presentava com "l'única revista que et fa pujar l'autoestima", una cosa que, deien, aconseguien assenyalant les febleses físiques de les celebrities. Lluny de ser un moviment anecdòtic, prescindir de la seva icònica interjecció és un intent de la revista per adaptar-se a una nova realitat social marcada pel feminisme i per reposicionar-se en el sector. En el context actual, després de l'auge de moviments com el Me Too, actituds com el body shaming –la ridiculització de l’aspecte de les persones, especialment de les dones– cada cop estan més penalitzades per l'opinió pública, i la revista argumenta que ha decidit canviar el seu to per abraçar la sororitat. "Soc fan de Cuore des del primer número i qui em coneix ho sap. Tots hem rigut amb les seves ocurrències, però els temps han canviat i nosaltres (lectores i equip) també", explicava la directora sobre el nou rumb de la publicació del cor, que també es traduirà en l'eliminació de crítiques cap a les famoses.

Però abans d'arribar a la conclusió que era el moment de canviar, la revista ha viscut diverses polèmiques. Una de les més recents va tenir lloc el març de l'any passat, quan la revista va publicar en portada una foto de Blanca Suárez, acompanyada de qui era la seva parella, Mario Casas, en què se li remarcava la papada. La imatge va fer revoltar les xarxes i es va iniciar un moviment de suport a l'actriu amb el hashtag #Itsmypapada. Suárez va confessar en una entrevista a Icon que trobava innecessari publicar certes imatges. "Amb aquestes fotos volen demostrar que la gent és com nosaltres. Em sembla bé, perquè tots som iguals. Però hi ha una manera de ridiculitzar que no cal, humiliar per demostrar que som una parella normal. Estic passejant amb el Mario pel carrer, això ja és de persona normal. No cal que em facis sortir així en una foto", explicava llavors. Araceli Ocaña assegura que, a partir d'ara, tant la protagonista de Las chicas del cable com la resta dels famosos podran sortir a passejar sense preocupar-se per si la revista els traurà en el seu pitjor moment. "Famosos d'Espanya i del món, la gent seguirà criticant, perquè som així, però Cuore no. Podeu anar a la platja tranquils", va escriure a Twitter.

Canvis empresarials

El canvi de to de la revista va en paral·lel al canvi de mans en la propietat del Grup Zeta, del qual formava part. L'abril del 2019, Prensa Ibérica, l'editora de l'empresari aragonès Javier Moll, va adquirir el Grup Zeta, que en el moment de la compra publicava Cuore, a més d'altres revistes destinades al públic femení com Woman i Rumore. L'arribada de Prensa Ibérica ha anat acompanyada d'una important reestructuració de l'àrea de revistes, una de les divisions més afectades pels problemes econòmics de Zeta (l'any 2018 va haver de tancar capçaleres de referència com Interviú i TiempoTiempo). Al juny el grup fitxava Charo Izquierdo, que fins llavors era la directora de la Mercedes-Benz Fashion Week Madrid, per dirigir l'àrea de revistes. La periodista té una important trajectòria en el món de les revistes femenines, ja que va ser la fundadora i directora de Yo dona (Unidad Editorial) i va impulsar la versió digital de la revista Telva.

Un cop feta pública l'arribada d'Izquierdo, Prensa Ibérica va pràcticament renovar tota la cúpula de Cuore. Al setembre la redactora en cap de la revista des dels seus inicis, María Alba, comunicava a través de les xarxes socials que havia sigut acomiadada. El grup de Moll també va decidir prescindir d'altres pesos pesants, com el director i la subdirectora de l'àrea de revistes del cor de Zeta, Álvaro García i Patrícia Núñez. Per aquestes mateixes dates, Araceli Ocaña, que fins llavors havia sigut la responsable de la web de Cuore, va assumir la direcció de la revista. Dins de la remodelació de l'àrea de revistes, a finals del 2019 es va anunciar el tancament de la germana de Cuore, Rumore.

Caiguda de vendes i lectors

Quan Ocaña va anunciar el canvi d'estil de la revista també va fer un prec perquè els lectors els acompanyessin. "Espero que en gaudiu i que la llegiu molt, perquè no sé si us ho han dit però estem vivint males èpoques per a mitjans de tot tipus", deia. Certament, els últims anys no han sigut els millors per a la revista, que en l'última dècada ha perdut el 84% de les vendes. L'any 2007 la revista tenia, segons l'OJD, una tirada de 327.129 exemplars i en venia 212.259. Onze anys després, el 2018, la tirada era de 89.436 exemplars i en venia 32.158.

En l'apartat del nombre de lectors, la tendència també és a la baixa. L'any 2009 la tercera onada de l'Estudi General de Mitjans (EGM) assenyalava que la revista comptava amb 809.000 lectors, i se situava com la vuitena publicació més llegida, per davant d'El Jueves. Una dècada després, l'EGM indica que la revista té 240.000 lectors i ha sigut superada pel setmanari satíric.

La nova direcció confia que apostant per una revista més amable i reforçant els continguts de moda, bellesa i cultura podrà recuperar part del mercat perdut, encara que això signifiqui abandonar el que ha sigut el seu senyal d'identitat durant gairebé 15 anys.

stats