CRÍTICA XARXES

DAB, la ràdio digital que no va ser

La celebració aquesta setmana del Dia Mundial de la Ràdio ha tornat a servir per certificar la bona salut d’aquest mitjà de comunicació. Lluny de quedar desplaçada per la televisió i per internet, es complementa perfectament amb la primera i ha guanyat abast i flexibilitat gràcies a la segona. Tot i això, sembla que a casa nostra la ràdio s’acabarà saltant una etapa de la seva evolució tecnològica: la digitalització de les emissions per antena, que aportaria més capacitat de programació i milloraria la qualitat de la recepció, sobretot en els cotxes.

Mentre que l’any passat Noruega ja va apagar les emissores de FM en favor del sistema DAB+ (Digital Audio Broadcasting, l’equivalent de la TDT al món radiofònic) i que altres països europeus com Suècia, Suïssa i el Regne Unit van pel mateix camí, aquí no hi ha intenció de renunciar a les emissions convencionals. Més aviat al contrari: les emissores de la Generalitat, que l’any 1996 van ser pioneres de l’emissió DAB i van arribar a abastar el 85% de la població i el 42% del territori, van abandonar el 2008 la difusió digital per manca de pressupost, i els responsables d’ara descarten reprendre-la pel mateix motiu. En canvi, emissores estatals com RNE, la SER, la Cope i esRadio, entre d’altres, sí que emeten en DAB alguns dels seus canals, tot i que la cobertura només abasta el 20% de la població espanyola i està centrada en les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona, aquesta des de la torre de Collserola.

És molt significatiu que en altres països europeus els cotxes porten el receptor DAB de sèrie, mentre que aquí és una funció opcional (200 euros de més en el cas de Seat, per exemple). Mentre se segueixi emetent per FM, pocs oients veuen la necessitat de comprar una ràdio DAB, i poques emissores volen emetre en digital si no hi ha receptors. És poc probable que aquest peix deixi de mossegar-se la cua: gràcies a la caiguda del preu de les dades al mòbil, ara les emissions digitals de ràdio es canalitzen per internet. El problema és que això obliga els oients a pagar una quota mensual a l’operadora i a més la xarxa es pot saturar, cosa que no passa amb la recepció per antena.

Etiquetes

Més continguts de