Del tancament de webs a la denúncia de manipulació a TVE: 110 restriccions de la llibertat d'expressió entorn de l'1-O

Mèdia.cat recull en un informe nombrosos casos d'agressions i censura relacionats amb el referèndum

Entre el 6 de setembre i l'1 de novembre es van registrar 110 casos de restriccions a les llibertats d'informació i d'expressió vinculats al referèndum d'autodeterminació de Catalunya de l'1 d'octubre. Mèdia.cat, l'observatori crític dels mitjans de comunicació del Grup de Periodistes Ramon Barnils, ha presentat aquest dimarts un informe que recull i documenta aquests "fets o situacions que coarten la tasca dels periodistes o que poden restringir les llibertats d'expressió o d'informació de la ciutadania". El treball, titulat '1-O. Llibertat d'informació a la corda fluixa', es farà arribar a "organismes que treballen en la defensa de les llibertats d’informació i d’expressió a escala nacional i internacional".

Dels 110 casos detectats, 63 afecten directament el normal desenvolupament de la feina periodística dels mitjans de comunicació i els seus professionals, i els 47 restants tenen a veure amb restriccions de la llibertat d'expressió i d'informació de la ciutadania, però sense relació directa amb periodistes o mitjans.

Dins del primer grup, la categoria que engloba més casos és la de les "agressions, amenaces o intimidacions" als professionals de la informació: en el període analitzat per Mèdia.cat (que va des del dia de l'aprovació al Parlament de la llei del referèndum fins a un mes després de la votació) se n'han detectat 33. Tal com destaca el mateix informe, més d'una vintena d'aquests atacs han tingut lloc "en el marc de manifestacions nacionalistes espanyoles", i malgrat que les han patit periodistes de mitjans molt diversos (inclòs algun d'internacional) les víctimes més habituals han sigut els professionals de TV3 i Catalunya Ràdio. L'informe assenyala també que l'1 d'octubre dos periodistes van ser agredits per agents dels cossos de seguretat de l'Estat. 

Encara entre els casos que afecten directament els professionals del periodisme, Mèdia.cat ha detectat 18 situacions de "pressions, censura o autocensura". En aquest àmbit s'inclouen les acusacions de manipulació dels treballadors de TVE a Catalunya i de Ràdio 4 pel biaix de les informacions dels mitjans públics estatals sobre el referèndum (i la petició de dimissions per part del consell d'informatius de TVE), i també les denúncies de censura per part d'articulistes d''El País', que van deixar el diari per decisió pròpia ( en el cas de Joan B. Culla i de Francesc Serés, que posteriorment van fitxar per l'ARA) o perquè van ser acomiadats, com John Carlin

L'informe recull també onze "resolucions judicials, actuacions policials o denúncies que poden obstaculitzar la feina de periodistes o mitjans de comunicació". Es tracta, fonamentalment, de la prohibició als mitjans públics de "col·laborar" en la preparació del referèndum, la prohibició de difondre l'anunci del referèndum (i les posteriors citacions als responsables dels mitjans que ho van fer) i de l'escorcoll a la redacció del setmanari 'El Vallenc'. A més, també s'inclouen en aquest apartat les denúncies de cossos policials a Mònica Terribas, Ivan Medina i la revista 'El Jueves'

Finalment, Mèdia.cat també situa en el bloc de situacions que afecten directament l'exercici del periodisme el fet que el centre de premsa de l'1-O, habilitat per la Generalitat a la seu de Mediapro, no fos d'accés gratuït, ja que això pot ser "restrictiu" de la feina dels professionals de la comunicació. 

Restriccions a la ciutadania

Pel que fa als 47 casos de restriccions que afecten la llibertat d'expressió però no directament els periodistes, hi destaquen tres fenòmens diferents: el tancament de webs relacionades amb el referèndum o amb entitats sobiranistes com l'ANC, la suspensió o denegació d'actes públics de suport a l'1-O (en diferents punts de Catalunya, però també a Madrid o a Gijón, entre altres llocs) i el decomís, per part de les policies locals de diversos municipis, de material de campanya. També s'assenyalen casos puntuals com la decisió de Correus de no distribuir la revista d'Òmnium Cultural, els escorcolls a impremtes o la cancel·lació, a instàncies de l'ambaixada espanyola, d'una xerrada del dibuixant Cels Piñol a Bulgària, presumptament a causa de la seva ideologia.

"És evident que la prohibició del referèndum de l’1-O ha estat envoltada de situacions, incidents i fets que poden haver coartat la feina dels periodistes i vulnerat els drets fonamentals de les llibertats d’expressió o d’informació de tota la ciutadania", destaquen els autors de l'informe, que lamenten que "en múltiples ocasions" els periodistes no han rebut "un suport explícit d’organismes judicials o policials a favor del seu dret a informar".

En aquest sentit, Mèdia.cat "observa amb preocupació l’augment de situacions que afecten la tasca de servei a la ciutadania que fan els periodistes en l’actual clima polític i social". Per això reclama "que s’aturin immediatament les accions que coarten la feina dels periodistes i que vulneren les llibertats d’expressió i d’informació" i exigeix als poders públics que "assumeixin un paper actiu per garantir que es pugui informar amb llibertat i que es respectin els drets fonamentals de tota la ciutadania". "És vital fomentar la consciència ciutadana i institucional sobre la necessitat de protegir drets fonamentals tan bàsics per a la democràcia com les llibertats d’expressió i d’informació", imprescindibles per garantir la "pluralitat" i la "fiscalització de l’actuació dels estaments públics", adverteix l'informe. 

Els casos inclosos a l'informe s'han extret del Mapa de la Censura dels Països Catalans, una eina col·laborativa que Mèdia.cat va posar en marxa el 2015 per denunciar els casos de vulneració dels drets d'expressió i d'informació. Els autors de l'informe asseguren que per a tots els casos inclosos en el document s'ha "verificat" que "s'hagin publicat en diversos mitjans de comunicació o que provinguin de fonts fiables". 

Més continguts de