Del periodisme de 'cabecera' al periodisme de 'cabecilla'

BarcelonaEn la seva feina d'assistents a la construcció mediàtica d'un relat de violència a Catalunya, la premsa d'estat segueix la seva tendència ulsteritzadora. L'última, amb els CDR i la ridícula consideració de terrorisme. Els diaris de Madrid no només assumeixen acríticament aquesta absurda acusació, sinó que adopten el llenguatge convenient per fer-la passar per sòlida. La meva última obsessió és l'ús intencionat de la paraula 'cabecilla', que apareix en portada a 'El Mundo', 'La Razón' i l''Abc' (i en cap diari català). El diccionari de la RAE ens diu que un 'cabecilla' és una “persona que está a la cabeza de un grupo o facción”. Un grup és una paraula neutra i, per tant, tècnicament podríem dir coses com que Robert Smith és el 'cabecilla' de The Cure o que ma mare és la 'cabecilla' del grup de mitja. A la pràctica, esclar, només s'utilitza per anomenar els líders de les faccions, que de nou i segons la RAE són, entre altres coses, un “bando, pandilla o partido violentos o desaforados en sus procederes o sus designios”. En tot cas, parlar de 'cabecillas' als CDR seria demostrar una profunda ignorància sobre com funcionen aquests organismes assemblearis. (Parlo en condicional perquè, evidentment, no hi ha ignorància sinó mala fe). Ras i curt, els detinguts són, bàsicament, 'cabecillas' de turc.

I, malgrat tot, 'El Mundo' obre portada amb “Detenida una cabecilla de los CDR por actos terroristas”. L'àudio que ha transcendit mostra una noia narrant el que veu, no pas donant instruccions. “Si aturem el port de Barcelona seria brutal” és la frase que destaca l''Abc' a la seva primera pàgina –amb la inevitable menció 'cabecillesca'–, però després d'escoltar l'àudio queda clar que era més un desig o il·lusió que no pas una ordre. I, en tot cas, el terrorisme és tota una altra cosa. Per respecte a les víctimes, que no el banalitzin.