Deu anys sense les caramboles de ‘Nadal a tres bandes’

BarcelonaEl Nadal i el billar no tenen, aparentment, cap relació gaire directa, però durant quinze anys van ser dos elements indissociables per a molts catalans gràcies a un programa de TV3 que s’emetia només un cop l’any però que es va convertir en tot un clàssic de les festes: Nadal a tres bandes. L’espai es va estrenar el 31 de desembre del 1994 i de seguida es va convertir en una cita ineludible per a un gran nombre d’espectadors, com ho demostren les excel·lents xifres d’audiència que va aconseguir al llarg de la seva trajectòria, amb quotes de pantalla que van arribar al 26% i que es van situar sempre per sobre del 15%.

Però, inesperadament, el programa va desaparèixer coincidint amb el seu quinzè aniversari. El dia de Sant Esteve del 2008 es va emetre un especial que recordava les caramboles més espectaculars que s’hi havien pogut veure al llarg de la seva història, i l’any següent ja no va tornar. Aquest dimecres, doncs, farà deu anys de l’última emissió del Nadal a tres bandes.

Per què es va acabar el programa? “Va ser una decisió meva”, reconeix, en declaracions a l’ARA, el periodista Josep Maria Farràs, creador, director i presentador del format. “Ja l’havíem fet quinze anys i vam considerar que era una bona trajectòria. Volíem acabar amb èxit”, argumenta, i afegeix que en aquell moment “van coincidir diverses circumstàncies” que van empènyer a posar el punt final a un format molt apreciat per l’audiència. D’una banda, aquell any Farràs havia sigut nomenat cap d’esports de TV3, una feina difícil de compatibilitzar amb la producció d’un programa “que requeria molta preparació i que s’havia de rumiar molt”. De l’altra, Valerià Parera, “un dels alma mater” del format, estava “molt delicat de salut”, recorda el presentador. El “mestre Parera”, com era conegut popularment, va morir al cap de poc més de cinc anys, el març del 2014, quan en tenia 72.

“El programa es va acabar amb un gran èxit d’audiència, el dia de Sant Esteve en prime time. Per a l’equip va ser un final desitjat. Des d’aquest punt de vista, va ser perfecte”, diu Farràs. Aquella última entrega, de fet, va ser la més vista de la història del programa, amb 467.000 espectadors de mitjana. El share, del 17,2%, no va ser dels més alts, però no és gens menyspreable si es té en compte que aquell mes de desembre TV3 va obtenir un 15,3% de quota mitjana. També cal remarcar que, tradicionalment, el programa havia ocupat la franja de tarda (generalment, tot i que no sempre, la del dia de Nadal), un horari en què hi ha menys persones mirant la televisió i, per tant, s’obtenen quotes més altes encara que la mitjana d’espectadors sigui inferior. La primera vegada que el programa s’havia emès en prime time havia sigut l’any anterior, el 2007, però va ser durant la nit de Nadal, en què el consum televisiu també sol ser més reduït. Aquella va ser, justament, la segona edició menys vista del programa, amb 298.000 seguidors i un 15,4%. L’endemà, però, en l’horari habitual de la tarda de Nadal, la repetició va reunir 246.000 persones.

Un dia i prou

La idea de crear un espai de billar a TV3 la va donar la BBC, que a principis dels anys 90 havia començat a emetre un programa de billar de fantasia. “Agafaven quatre o cinc dels millors jugadors del moment i cadascun tenia deu minuts per fer el seu xou”, recorda Farràs, que va agafar aquell espai com a referència per crear el Nadal a tres bandes. “Vam pensar de fer una cosa semblant, perquè a Catalunya teníem billaristes de molt nivell”, explica, i recorda que la primera edició va comptar amb Xavi Fonellosa (que el 1993 s’havia proclamat campió del món de billar artístic), Dani Sánchez (campió d’Europa júnior de billar a tres bandes el 1992) i Valerià Parera (que “era famós perquè feia exhibicions” de billar artístic i “tenia perfil de xòuman”). “Jo havia tingut relació amb el món del billar a Manresa -afegeix el periodista, natural de la capital del Bages-, i amb aquests elements vam decidir fer un programa”.

El resultat, però, diferia bastant del format britànic, ja que en aquest cas els jugadors eren presents al plató tota l’estona i participaven d’un xou comú. “Vam fer un programa més coral”, resumeix Farràs. A més, es va prescindir completament del vessant competitiu i simplement es demanava als participants que mostressin les caramboles més inversemblants que fossin capaços de fer.

El Nadal a tres bandes va néixer amb la idea d’emetre’s una sola vegada. “Havia de ser un programa únic, i vam posar-hi les millors jugades que teníem, perquè no pensàvem fer-ne més”, explica el presentador. L’espai es va emetre l’última tarda del 1994 pel Canal 33 i va ser un èxit: 265.000 espectadors i 17% de quota de pantalla en un canal que en aquella època es movia al voltant del 4%. “Va anar molt bé, i a partir d’aquí ens vam plantejar fer-ne una segona edició. En aquell moment, algú a TV3 ens va dir que es podia convertir en un clàssic del Nadal, però nosaltres crèiem que era impossible perquè ja havíem fet totes les jugades”, recorda Farràs.

Al límit de la física

Però el temps va demostrar que s’equivocava: “El programa va anar creixent, les jugades van anar millorant i vam començar a incorporar jugadors internacionals de diferents tipus de billar”, explica el periodista. Sánchez i Parera es van convertir en col·laboradors fixos, mentre que la tercera plaça va anar rotant entre les principals estrelles mundials d’aquest esport. Un altre element que va contribuir a donar forma al programa (que, a partir de la segona edició, es va instal·lar a TV3) va ser el fitxatge com a guionista d’un aleshores desconegut Albert Espinosa, que va formar part de l’equip fins a la desaparició de l’espai. A través seu el programa va començar a introduir un fil argumental que relacionava les caramboles amb els fets més destacats que havien tingut lloc durant l’any, la qual cosa va portar també a incorporar elements d’ attrezzo sobre la taula, des d’una muralla xinesa en miniatura fins a reproduccions d’edificis de Gaudí. “El repte era fer un programa d’entreteniment a través del billar i convertir cada jugada en un espectacle audiovisual”, explica Farràs. En aquest sentit, l’espai va comptar també amb cameos d’esportistes i altres personatges famosos, que participaven activament en algunes caramboles, i fins i tot s’hi van poder veure números de musicals que s’estaven representant a Barcelona, com ara Grease o Cabaret.

Josep Maria Farràs destaca que el programa estava molt treballat pel que fa a la imatge i implicava “molta feina de postproducció”. “Alguna vegada l’havíem acabat la nit de Nadal!”, recorda. Però tot i així deixa clar que “totes les jugades que es veien es van fer realment”, i explica una anècdota: “Un cop vaig anar a buscar un jugador a Marsella. Me n’havien parlat molt bé, però em va dir que no podia venir al programa perquè no sabia fer allò. Eren jugades molt al límit de les possibilitats de la física”. El presentador reconeix que algunes de les caramboles “costaven més del que es podia preveure”, i afegeix: “L’alegria que es despertava entre el públic a vegades era fruit d’haver vist com fallaven més d’una vegada”.

No tornarà

Farràs atribueix l’èxit del Nadal a tres bandes al talent del mestre Parera i de Dani Sánchez (que ja ha guanyat quatre campionats del món i setze d’Espanya) i a l’equip del programa, que va ser molt estable al llarg dels anys i que amb cada edició “assumia un repte molt important de realització, producció i guió”. De fet, la gent que feia el programa ha mantingut la tradició de reunir-se cada any coincidint amb les festes de Nadal, però tot i així no s’ha plantejat en cap moment que l’espai pugui tornar a la graella.

De totes maneres, la tradició del billar per Nadal no ha desaparegut del tot de TV3, i des de fa uns anys Esport3 emet, cada 25 de desembre, el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona de billar a tres bandes, en què sol participar Dani Sánchez. Segons Farràs, aquesta transmissió (que es podrà veure avui a les 22 h) és una mena de spin-off del Nadal a tres bandes que es va incorporar a l’oferta de la televisió pública mentre ell era cap d’esports i “arran de l’èxit del programa”. L’altre llegat que ha deixat l’espai és haver creat “una imatge positiva del billar”, allunyada del tòpic del “bar americà amb gent que aposta i es baralla”.

En tot cas, deu anys després del final, el programa “continua molt present en la ment de les persones”, reconeix Farràs. Els últims dies fins i tot ha reaparegut fugaçment a TV3, amb una exhibició de billar al Tot es mou i dos gags al Polònia en què va participar ell mateix, reprenent el rol de presentador.