La moció de censura ha deixat la dreta nominal espanyola amb ocellets volant en òrbita al voltant del seu cap estabornit. De moment, l'única tímida reacció de la caverna és intentar empudegar Sánchez adjuntant-li la paraula anatema per als guardians de les essències: 'independentista'. Una de les maneres més habituals és tractant de "socis" els partits independentistes que van votar a favor de l'ejecció de Mariano Rajoy de la presidència del govern espanyol. "Sánchez, entre els 'barons' i els seus nous socis" ('Abc'), "Borrell, primer xoc de Sánchez amb els seus socis separatistes" ('El Correo de Madrid') o "Els socis comencen a passar-li factura a Sánchez" ('Ok Diario') són només alguns dels exemples. Però, en realitat, no és gens rigorós parlar de socis, perquè en política el terme es reserva per a aquelles formacions que donen un suport continuat a un determinat govern. I no és el cas: els partits independentistes catalans i bascos el que van fer va ser afavorir la deposició rajoiana i l'ascensió sanchista. A partir d'aquí, el PSOE governa en minoria. Però després d'anys de centrar el relat en l'enemic interior separatista, aquesta sacsejada suprema del tauler de joc els ha deixat descol·locats i amb l'etern cordó sanitari contra els independentistes com a únic recurs.

Samaritans

L'oferiment de Pedro Sánchez en el sentit d'acollir els migrants del vaixell 'Aquarius' és rebut favorablement a la majoria de portades. L'excepció més evident és 'La Razón', que titula: "SOS: el trasllat de l''Aquarius' fins a Espanya és «insegur»". De la inseguretat amb la qual aquests 629 refugiats van emprendre el seu viatge cap a l'esperança d'un futur millor no n'he sentit gaire cosa, al diari de Francisco Marhuenda. El subtítol aclareix per què: "L'arribada de migrants per mar a Itàlia baixa un 80% i es duplica a Espanya". 'Voilà'.