Documentals de laboratori

La BBC retira la sèrie 'Human planet' perquè algunes seqüències s'havien falsejat

La BBC va anunciar la setmana passada que retirava de la circulació la seva sèrie documental 'Human planet' per sotmetre-la a una "revisió editorial completa" després de detectar que una escena no reflectia estrictament la realitat, sinó que havia sigut preparada. Es referia a una seqüència del primer dels vuit capítols de la producció, emesa l'any 2011, que mostrava un home indonesi caçant una balena. El documental assegurava que havia aconseguit el seu objectiu, però posteriorment un periodista ha descobert que l'home no havia encertat l'animal amb l'arpó. "La BBC considera que el retrat que es fa del seu paper no és acurat, malgrat que la seqüència sí que reflecteix la manera com cacen balenes", explica la corporació pública britànica en el comunicat en què anuncia la retirada de la sèrie. Des de llavors, 'Human planet', que mostra la relació entre les comunitats humanes i diversos entorns naturals, ja no es pot trobar ni a la web de la BBC ni en plataformes com Netflix o Amazon, i la cadena ha demanat que es deixi de vendre també en DVD.

De fet, aquest és el quart cas polèmic relacionat amb la sèrie que s'ha detectat. Fa tot just un mes, el 4 d'abril, la BBC ja havia reconegut que en un altre capítol, en què apareixia una tribu de Papua que vivia en cabanes dalt dels arbres, la cabana que es mostrava s'havia construït expressament per al programa. L'any 2015 es va fer públic que s'havia utilitzat un llop semidomesticat davant la impossibilitat de trobar-ne un de salvatge, i el 2011 es va saber que alguns plans d'una taràntula Goliat s'havien rodat en un estudi de televisió, i no a la selva veneçolana. "Volíem mostrar als espectadors la mida i l'aparença formidables d'aquestes aranyes. Vam aconseguir més o menys tot el que volíem sobre el terreny, però no vam poder fer els primers plans en una situació tan incontrolada", va argumentar llavors la cadena.

Pràctiques habituals

De fet, però, no és estrany que en documentals de naturalesa algunes seqüències es preparin o es rodin en entorns controlats, com ara un plató de televisió. "Hi ha alguns puristes que diuen que el que no puguin gravar en condicions naturals no ho graven. Ara bé, la major part de la gent filmem tot el que podem en condicions al màxim de naturals, però en alguns casos hem de buscar la manera d'ensenyar el que està passant en situacions semicontrolades", explica a l'ARA el naturalista Jaume Sañé. I posa un exemple: "Si fiques una càmera dins del cau d'una guineu, tens moltes possibilitats que la guineu s'endugui les cries a un altre cau menys segur, i l'estaràs perjudicant. Però pots agafar una guineu irrecuperable, és a dir, que no té possibilitat de tornar a viure en llibertat, muntar-li un decorat natural en mitja hectàrea de terreny, i com que està acostumada a la gent et deixarà entrar al seu cau i no la molestaràs. Això sí: després has de gravar guineus en llibertat fent altres coses!"

"Sovint s'ha de rodar amb animals controlats. Ens agradaria que fos el mínim possible, però a vegades no hi ha més remei", afegeix Alberto Saiz, un dels fundadors de la productora NaturaHD. Un altre documentalista, Alberto Redondo, hi coincideix: "No necessàriament veig malament fer servir animals mansos o rodar en un laboratori. Moltes coses és impossible filmar-les a la naturalesa", diu, i afegeix: "En un documental s'ha d'explicar la veritat, però a vegades per explicar la veritat fa falta un laboratori". 

En opinió de Redondo, aquestes escenes falsejades han de complir dos requisits indispensables. El primer és l'ètica, és a dir, que no impliquin maltractar cap animal ni interferir en els seus hàbits. I el segon és el rigor científic: "No pots recrear una cosa que no estigui provada científicament", explica. En qualsevol cas, reconeix que, sovint, la línia entre les pràctiques que són correctes i les que no "és molt subtil". Saiz hi afegeix un tercer element: no enganyar l'audiència. En aquest sentit, recorda una altra polèmica de la BBC, de l'any 2011, quan es va descobrir que les imatges d'uns ossos polars acabats de néixer, aparentment rodades a l'Àrtic, s'havien gravat en un zoo holandès. "Això normalment es diu, no s'amaga", diu Saiz. Per a ell, s'ha de considerar mala praxi si el documentalista fa "teatre" i explica les suposades dificultats que ha hagut de superar per rodar la seqüència. "Si tu estàs ensenyant una cosa que és impossible de filmar al natural i ho reconeixes, no hi ha cap problema", reflexiona. 

Sobre el cas concret de 'Human planet', Redondo troba "una mica sorprenent" la decisió de la BBC de retirar la sèrie, i opina que la cadena ha sigut "víctima del moment", ja que l'eclosió de les 'fake news' obliga a ser extremadament curós, perquè pot posar en dubte qualsevol contingut sospitós de no ser 100% cert. 

L'àguila, la cabra i Rodríguez de la Fuente

Una de les seqüències més recordades d''El hombre y la Tierra', la sèrie documental que va dirigir Félix Rodríguez de la Fuente als anys 70, és la de l'àliga que caça una cabra i se l'emporta volant, agafant-la amb les urpes.

L'escena, però, va ser fruit d'una manipulació, segons va revelar temps després l'ensinistrador caní Nacho Sierra, que formava part de l'equip del programa, al llibre 'Sin pelos en la lengua'. Segons ell, la cabra estava lligada amb una corda perquè pogués ser caçada, però a causa del seu pes l'àguila no se la va poder emportar. La cabra va caure i va morir, i llavors es va optar per omplir-la de paper, per fer-la més lleugera. D'aquesta manera es va poder rodar el final de l'escena, en què es veu com l'àguila se l'endú volant fins al niu.

Més continguts de