'Drama', una 'sitcom' agredolça sobre els embolics dels mil·lennials

Playz estrena el dia 4 aquesta sèrie de sis episodis, rodada en català i castellà

Hi ha una regla no escrita segons la qual, després d'una ruptura, és gairebé obligatòria una etapa de promiscuïtat intensa. El problema és quan un record d'aquestes trobades llampec queda allotjat a l'úter i cal fer memòria sobre qui pot haver estat l'involuntari dipositari, d'entre un assortit ram de candidats. En aquesta tessitura es troba l'Àfrica, que tot i haver decidit no tirar endavant l'embaràs, creu que té el deure d'informar els seus amants sobre les conseqüències d'aquell sexe d'urgència. Tot això mentre el Sergi, la seva parella original, sembla voler-hi tornar. Aquesta és la premissa de Drama, una producció d'El Terrat que s'estrena aquest dimarts a la plataforma Playz de Televisió Espanyola. Al darrere de les càmeres hi ha Ginesta Guindal, que ja ha signat altres peces intimistes com Vida perfecta i Heavies tendres.

"Des del principi vam tenir clar que volíem fer una comèdia naturalista, on fossin les situacions i no les interpretacions les que aportessin el plus de comèdia a la sèrie. A més, estem tips de veure comèdies romàntiques en què el protagonista és un noi a la trentena, loser simpàtic o una noia desastre amb ulleres però que en realitat compleix perfectament el cànon de bellesa occidental", explica Dani Amor, creador i coguionista d'aquesta sèrie, de sis capítols de vint-i-pocs minuts. "Amb Drama sempre hem volgut fugir d'aquests estereotips i aportar una visió moderna, real i d'empoderament femení".

Elisabet Casanovas, coneguda pel seu paper de Tània a Merlí, és qui encarna el personatge principal, que comparteix pis amb l'amic simpàtic –que li professa una devoció que va més enllà de l'amistat– i amb la millor amiga de la infantesa, que es relaciona amb pijos i sàtrapes diversos, la qual cosa permet disparar uns quants gags i, de passada, reflexionar sobre els models de relació entre els mil·lennials. Artur Busquets ( Barcelona, nit d'hivern, La tribu) i Júlia Bonjoch ( El confidente, Cervantes contra Lope) assumeixen aquests dos personatges. "La hipersexualització de la societat ha fet que el sexe ja no sigui un tabú per a les noves generacions, així com les relacions romàntiques, cada cop més líquides i tolerants amb noves formes d'entendre-les", detalla Charlie Pee, una altra de les coguionistes. "Això sí, hi ha coses universals com l'amor no correspost o l'eterna pregunta de si dues persones que s'atrauen poden ser només amics".

En tot cas, la sèrie no es queda només en la comèdia costumista, sinó que també conté moments de tendresa agredolça i, alhora, una certa denúncia sobre la masculinitat tòxica o el clima d'agressió que viuen constantment les dones. "Quan vam començar el procés d'escriptura vam parlar amb moltes amigues per veure la seva opinió sobre alguns temes de la sèrie, com l'embaràs, el sexe i les relacions", detalla l'altre coguionista, Oriol Pérez. "Desgraciadament, en aquestes converses sempre apareixia algun tipus d'agressió o d'abús, és un tema que és massa present en la nostra societat, i en una sèrie que pretén reflectir la realitat d'avui no ho podíem obviar".

"Ara mateix és molt transgressor tenir una relació llarga"

Tres preguntes a Elisabet Casanovas, protagonista de 'Drama'

Et vas trobar el personatge del tot fet o hi has pogut incorporar elements?

Tot i que me'l vaig trobar fet, hi ha coses que hi he pogut aportar perquè hi ha hagut molta feina d'equip, començant pel Dani Amor, que va tenir la idea, i la directora, Ginesta Guindal, que és una crac. En altres casos ha sigut a l'inrevés: jo he hagut d'aprendre d'ella, com ara la manera directa que té de dir les coses o com viu el dol per la ruptura amb la parella. Havia d'entendre, per exemple, si el fet que se saltés les mesures de protecció i quedés embarassada, algú que en aparença veu el sexe com una manera de celebrar la vida, volia dir que estava passant una fase autodestructiva. En tot cas, els personatges mai són d'una sola manera, igual que passa amb les persones: depèn sempre amb qui ens estiguem relacionant. Una clau, això sí, era fer-la gamberra, però no frívola. Que hi poguessis empatitzar i no hi veiessis només la part de bogeria.

Consideres que l'Àfrica és r epresentati va de la teva generació?

Algunes coses sí, inequívocament. Com ara viure en un pis compartit, per començar. No sé si la nostra generació es podrà comprar mai un pis! I també la seva reivindicació, perquè el fet de quedar-se embarassada no sigui un tabú i això es pugui compartir més i fer-ho visible. M'agrada de la sèrie que ella no busca qui és el pare. El focus no és l'home i això és un afer de dos.

Com definiries la manera de viure la sexualitat i les relacions?

A la nostra generació, ara mateix, és molt transgressor tenir una relació llarga. De cop, hi ha una reivindicació de les relacions obertes i del poliamor, però també lluitem per l'esquerra i per la dreta, per saber què funciona a cadascú.