EVA, el robot de l’estació

Sigui quina sigui la seva experiència amb el servei de Renfe, una part substancial dels 108,3 milions de viatgers que fan servir cada any els trens de Rodalies de Catalunya (i dels 9,4 milions que viatgen en regionals) no han passat per taquilla, sinó que han comprat el bitllet en alguna de les 430 màquines d’autovenda que hi ha a les estacions de la xarxa. Aquests aparells ja canalitzen més del 52% de les operacions de venda de títols de transport de l’operadora ferroviària. Per això he volgut saber com funcionen.

Renfe té dos tipus de màquines de venda automàtica a les 214 estacions catalanes d’Adif. S’anomenen EVA (sigles d’Equip de Venda i Atenció) i el model més habitual, de color gris i lila, és també el més antic. N’hi ha 211 unitats, fabricades per la firma espanyola Indra i que només despatxen bitllets de Rodalies. En canvi, el model més recent, del color carbassa corporatiu del servei de Rodalies des del seu traspàs a la Generalitat, proporciona també bitllets per als trens regionals. El fabrica l’empresa francesa Parkeon i n’hi ha 185 unitats instal·lades, de dues variants: hi ha 20 màquines estretes que només accepten pagaments amb targeta bancària i amb l’aplicació mòbil Renfe Ticket, i 165, d’amplada completa, que també admeten efectiu, siguin monedes o bitllets. Aquest és el tipus de màquina que he tingut ocasió de veure per dins gràcies a la gentilesa de Renfe, que no m’ha posat cap impediment, a diferència de TMB i FGC, que han declinat la meva petició -igual que CaixaBank no m’ha permès veure els seus caixers automàtics per dins-. El pressupost del desplegament de Renfe ha estat de 7,6 milions d’euros, amb un cost mitjà d’uns 34.000 euros per màquina.

La carcassa exterior de les màquines d’autovenda de Parkeon per a Renfe, que protegeix el seu contingut, és d’acer de quatre mil·límetres de gruix. Per seguretat estan ancorades al terra de l’estació, més per evitar que puguin ser bolcades que per evitar que algú se les emporti: pesen 400 o 600 quilos, segons la variant. En qualsevol cas, disposen d’una alarma antisísmica que detectaria qualsevol moviment. Per obrir-les, els operaris de manteniment s’han d’identificar tocant el lector NFC del davant amb una targeta personal que permet al centre de control saber en temps real qui les està manipulant en cada moment.

A dins de la màquina hi ha tot l’equipament informàtic necessari per emetre i cobrar els bitllets i per informar els viatgers. En essència, es tracta d’un PC industrial amb sistema operatiu Windows XP Embedded -diu Jesús Morales, cap de Sistemes de Rodalies Catalunya, que els estan actualitzant a la versió equivalent de Windows 10- equipat amb diversos perifèrics. També porta un alimentador amb bateria que permet tancar els processos de manera endreçada en cas de tall de corrent elèctric.

A la part interior de la porta davantera hi ha tots els dispositius d’interacció amb el client: un visor alfanumèric led que indica si la màquina està en servei o no però que també pot mostrar altres missatges; una videocàmera IP perquè l’operador remot vegi amb qui parla; el micròfon i els altaveus per fer-ho; la pantalla tàctil; el citat lector de targetes NFC; un lector de codi de barres per identificar els títols comprats per internet, com els bitllets combinats d’AVE i rodalies, i per pagar la percepció mínima o multa per viatjar sense bitllet; i els diversos mitjans de pagament: les ranures per introduir monedes i bitllets i el lector de targetes bancàries, amb el seu visor i teclat numèric, fabricat per l’empresa britànica Spire Payments. També hi ha un polsador per demanar assistència remota i una presa d’auriculars per a usuaris amb alguna discapacitat.

Al voltant de l’ordinador que ho controla tot hi ha els perifèrics més específics. La impressora principal està carregada amb quatre bobines que permeten emetre i tallar 2.000 bitllets cadascuna. Actualment en porta dues del format ATM i dues del de Renfe, però podrien ser les quatre diferents. A més d’imprimir el text, l’aparell també hi grava la banda magnètica i té capacitat NFC per gravar les dades dels títols per contacte de la futura T-Mobilitat. Al costat hi ha una segona impressora de bitllets pretallats, amb un dipòsit per a 500 títols. I una tercera impressora tèrmica, que serveix per emetre rebuts, codis de verificació i missatges de manteniment. Al seu costat, el classificador/dispensador d’efectiu de Parkeon, amb hoppers (dipòsits) separats per a cinc tipus de monedes i la guardiola, que acumula les peces que no es reciclen per donar canvi i que el personal de seguretat retira periòdicament. I, finalment, el lector de bitllets de banc de l’empresa nord-americana Mei, que en verifica la validesa abans de guardar-los en una segona guardiola, també extraïble.

Tots aquests elements estan connectats internament a un commutador Ethernet de vuit ports que els enllaça amb el centre de gestió, situat a l’estació de França de Barcelona i duplicat a la de Clot-Aragó -on també treballen les teleoperadores que atenen per telefonia IP les incidències amb els viatgers mitjançant els intèrfons que hi ha a les andanes i a les màquines EVA-. La connexió es fa amb la xarxa interna de Renfe, que majoritàriament funciona sobre la fibra òptica d’Adif, i permet detectar en temps real possibles incidències, com l’avaria d’un lector o la necessitat de reposar algun consumible, a més d’actualitzar la informació dels panells informatius. Les dades de cobrament també es transmeten en temps real, mentre que els processos administratius i comptables es fan en diferit.

El programari de cara a l’usuari, en quatre idiomes, incorpora una funció d’ajuda en pantalla. A més de tots els bitllets de l’ATM i els més habituals de Renfe, les màquines EVA també ofereixen uns 40 bitllets combinats, que inclouen el viatge i l’accés a atraccions turístiques com Port Aventura o a esdeveniments com el festival Canet Rock. Però alguns viatgers han de continuar passant per taquilla: Morales diu que Renfe té actives més de 500 tarifes per a col·lectius específics, però algunes despatxen només 10 bitllets a l’any i incloure-les al menú de les màquines d’autovenda en complicaria l’ús per a la majoria dels viatgers.