Efecte #llanismos

Ens ha passat a tots alguna vegada i té un efecte demolidor: si sents una conversa sobre tu que no hauries d'haver sentit, et quedes petrificat de la cruesa amb què poden arribar a parlar de tu. Fins i tot pot ser que l'emissor de les paraules feridores sigui algú que t'estimes i que t'estima. I no és recriminable: tots posem límits a la sinceritat quan tenim l'afectat al davant i som capaços de rabejar-nos en un retret insignificant o en una burla desproporcionada quan no hi és. Són mecanismes que permeten la convivència però que ens mantenen en la ignorància, especialment als ciutadans anònims . Els ciutadans amb rellevància pública tenen menys marge. Reben crítiques i aprenen a comportar-se intentant preveure'n les conseqüències. Tot i així, fins ara el feedback era matisat perquè els emissors d'opinió dels mitjans convencionals solen conèixer personalment els personatges criticats. Però aquests frens han saltat pels aires amb les xarxes socials: hi opinen els ciutadans anònims , sense límits, sinceritat pura i dura. Normalment aquestes opinions tan lliures no tenen cap efecte perquè no aconsegueixen ressò enmig del soroll eixordador de Twitter. Fins al dia que esclata un trending topic . És l'efecte #llanismos. María de los Llanos de Luna, funcionària de l'Estat, com li agrada definir-se, i relativament nouvinguda a la política, sembla que visqui en un altre món. Probablement hi comparteix pis amb Cristina Cifuentes, la seva homòloga a Madrid. I és un món on no penetren les crítiques. Deu ser per això que no sap mesurar les seves accions i no calcula la reacció que poden provocar. Si després del que ha passat l'última setmana continua com fins ara, haurem de concloure que algunes de les crueltats que s'han piulat són literalment certes. O és això o aquesta dona és una revolucionària encoberta: acció, reacció...