Electrònica per portar posada
L es ulleres connectades que Sergey Brin, un dels dos fundadors de Google, es va dedicar a exhibir durant la recent convenció anual de l'empresa, han tornat a posar d'actualitat els wearables , les tecnologies que les persones porten a sobre, però no a la butxaca com un telèfon mòbil, sinó integrades en la vestimenta o al mateix cos.
Fins ara aquest era un territori de friquis, però els nous avenços en connectivitat i materials fan que comencin a ser viables per als consumidors en aplicacions de sanitat, comerç, salut i mitjans de comunicació. Molta d'aquesta electrònica per portar posada és o serà connectada, i passarà a formar part dels 50.000 milions de dispositius de xarxa que hi haurà al món l'any 2020, segons Ericsson, però la connexió no és imprescindible per fer realitat algunes coses que fins ara només havíem vist al cinema de ciència-ficció.
Ulleres digitals. Les Project Glass de Google porten incorporats monitor, càmera, micròfon, sensors de posició i moviment i connexió a la xarxa, per rebre i enviar informació sense perdre el contacte amb el món real. Costaran 1.500 dòlars, però no espereu trobar-les a l'òptica de la cantonada: es començaran a vendre als Estats Units a finals de l'any que ve. Apple i Oakley, entre altres empreses, ja han fet saber que treballen en productes semblants, mentre que Olympus, que ja en té unes des del 2005, en prepara una versió actualitzada.
Roba carregable. Mentre algú inventa bateries de més capacitat, hi ha qui busca llocs alternatius per emmagatzemar energia. Investigadors de la universitat de Carolina del Sud han creat un procés que transforma en carbó activat les fibres de cel·lulosa d'una samarreta de cotó sense que perdin flexibilitat, i converteix la peça de roba en un condensador que podria servir per alimentar dispositius mòbils.
Sabates Bluetooth per a cecs. Uns joves enginyers de Hyderabad han desenvolupat les vambes Le Chai ("acompanya'm", en hindi), que porten integrat a la sola un vibrador que indica a qui les porta posades quina ruta ha de seguir per arribar al seu destí. La sabata rep mitjançant Bluetooth les instruccions d'una aplicació per a telèfon mòbil Android a la qual l'usuari ha dit on vol anar, i que calcula la trajectòria a partir del GPS. Diferents tipus de vibració alerten de la presència d'obstacles i dels canvis de direcció. L'empresa Aetrex comercialitza una gamma de models més senzills amb localitzador per fer seguiment a distància de persones amb Alzheimer.
Tatuatges electrònics. Hi ha qui es tatua un codi de barres al clatell com a declaració de principis. Nokia té patentada la tecnologia d'un pedaç magnètic que es col·loca sobre la pell i substitueix la funció de vibració del telèfon mòbil de manera molt més discreta. Els seus investigadors asseguren que es podria arribar a implantar subcutàniament. En altres centres de recerca treballen en sensors implantats que mesuren i transmeten les constants vitals.
Xandalls connectats. Innovalley, una empresa catalana amb oficina a Califòrnia, ha dissenyat el BCN2, un xandall que porta incorporats a la màniga els botons per controlar l'iPod i que mostra al pit el text dels tuits que s'han rebut al telèfon mòbil.
El cos com a pantalla tàctil. OmniTouch és una tecnologia creada als laboratoris de recerca de Microsoft que transforma en interfície tàctil qualsevol superfície, inclòs el cos de l'usuari. Un picoprojector làser projecta els comandaments i una càmera -semblant a la Kinect de la videoconsola Xbox- detecta els moviments de la mà. Els mateixos investigadors han creat PocketTouch, un tipus de teixit que permet manipular des de l'exterior el mòbil que portem a la butxaca.
