FICCIÓ

Movistar+ resol 'El embarcadero' amb una escalada amorosa

Arriben els vuit episodis finals d'aquest 'thriller' sentimental dels creadors de 'La casa de papel'

Els triangles amorosos no solen destacar per la seva estabilitat trigonomètrica. La segona temporada –i final– d' El embarcadero s'estrena avui a Movistar+ i segueix l'evolució de la tempestuosa relació entre l'Alejandra i la Verónica, dona i amant de l'Óscar, mort en un suïcidi gens clar. A la primera temporada, l'espectador assistia a la investigació que emprenia l'Alejandra, que la duia a aproximar-se a l'amant del seu home sense que ella sabés qui era en realitat la seva nova amiga. Per als vuit últims capítols, la sèrie fa dos tombs: les dues acaben allitant-se i, just després, l'esposa li confessa la veritable identitat a l'amant. Espòiler: no s'ho pren del tot bé.

A partir d'aquí, aquest thriller sentimental segueix carregant l'atmosfera amb dos personatges que senten una atracció mútua innegable i que estan units per l'absent Óscar i la necessitat de comprendre'l, però també per la necessitat d'examinar la seva pròpia identitat. El poliamor plana sobre aquesta sèrie, que promet una escalada fins al clímax final. Creada per Álex Pina i Esther Martínez Lobato –responsables de La casa de papel–, la sèrie està protagonitzada per Verónica Sánchez, Irene Arcos i Álvaro Morte. El quart en discòrdia és el Conrado, un peculiar mascle alfa que pateix bipolaritat i que sembla tenir la clau que pot desentrellar el misteri de l'aparent suïcida.

Aquesta tempesta amorosa i sexual té com a escenari de fons els paratges de l'Albufera, on hi ha el moll que dona nom a la sèrie. També és el lloc on apareix el cadàver de l'Óscar. La idea dels creadors era que el paisatge es convertís en un personatge més i contribuís a l'atmosfera de la sèrie. El fet que el guió s'anés treballant molt durant el rodatge, segons els creadors, va fer que els camps d'arròs i el seu ambient influïssin en l'escriptura. Va ser un rodatge compacte: es van filmar els 16 episodis d'una sola tacada perquè no es dispersés la tensió entre el que els espectadors acabaran veient com dues temporades diferents.

De moment, els primers episodis d' El embarcadero han suposat un èxit per a la plataforma. Segons assegura Beta Film, encarregada de les vendes internacionals de la sèrie, es tracta de la ficció espanyola que ha funcionat més bé en els últims anys, ja que s'ha venut a un centenar de territoris. I, en tot cas, li ha valgut a Pina l'empenta definitiva per ser fitxat en exclusiva per Netflix, on ja treballa en un nou projecte, Sky Rojo.

Irene Arcos, Verónica a la sèrie, explicava a l'ARA en conversa telefònica l'evolució del seu personatge: "A la primera temporada la vèiem com un personatge lluminós, fort, valent, forjat a si mateix i basant la seva acció en la generositat i la llibertat a l'hora de viure les seves relacions. Una dona sana. En canvi, ara les ombres comencen a créixer i la culpa s'instal·la. Culpa que ella mateixa es carrega i culpa que li carreguen els altres. I, esclar, això és un sentiment dels que esquincen, perquè les coses a les quals s'aferrava comencen a posar-se en dubte. Veurem, per tant, una Verónica més insegura, amb més pors i més a la vista".

L'evolució del seu personatge i la idea de fer una sèrie intensa des del punt de vista emocional van resultar en un rodatge de vuit mesos molt exigent. "Per als actors, assumir aquest tipus de relacions requereix un esforç molt important. Cal molta honestedat i ser capaços d'obrir-nos en canal. Treballes amb la càmera molt a prop i rodes molts plans seqüència... A més, no vam assajar gaire perquè volíem captar les coses que apareguessin espontàniament. Un avantatge és que hi havia poc equip present en el set de rodatge, i això deixa més espai a l'actor perquè pugui viure la veritat del seu personatge".

Una de les preguntes que més li han fet aquests dies és fins a quin punt una sèrie que planteja situacions més o menys extremes li ha fet canviar el seu punt de vista sobre les relacions. "Cal deixar clar que aquesta sèrie no pretén donar un missatge ni alliçonar ningú. Cada persona agafarà la part que li ressoni més. No crec que viure amb la Verónica vuit mesos m'hagi canviat la manera de viure les relacions, però potser sí que he ampliat la mirada que hi aplico. Perquè una cosa bàsica per als actors és empatitzar i no jutjar els personatges que interpreta".