Fa relativament poc que tinc mòbil. El primer me'l van regalar els meus companys de feina, que es van conxorxar amb la família. Ara tinc un telèfon d'aquests que en diuen "intel·ligents", però tampoc no crec que n'hi hagi per tant! El faig servir per llevar-me al matí, conversar -tot i que no m'agrada gaire parlar per telèfon-, enviar i rebre missatges -en això tinc una despesa força gran- i fer alguna consulta per internet, encara que trobo que tot s'hi veu massa petit. Això sí: el vaig triar amb una càmera de cinc megapíxels, perquè el que més m'agrada fer-hi són fotos! Quin disbarat!
No tinc perfil de Facebook personal, però gestiono el de L'hora del lector . Em diverteixo molt enllaçant-hi entrades d'altra gent, curiositats de YouTube, cites de llibres, fotos que he fet amb el mòbil... Facebook s'ha convertit en una mena d'animal de companyia, que compensa molt la vida solitària que necessàriament ha de dur un lector professional. El que no tinc, en canvi, és Twitter: això ja és una droga dura!
Tinc poc costum de mirar la televisió. Prefereixo utilitzar serveis com els podcasts o la televisió a la carta, que em permeten accedir als programes que m'interessen en el moment que més em convé. I amb la ràdio faig més o menys el mateix: em passo tot el dia escoltant música, però acostumo a fer-ho a la carta, ja sigui a través de discos o de l'Spotify.
