ValènciaAvui 10 de juny la nova televisió valenciana ha començat les emissions regulars. Un camí que ja van iniciar la ràdio i la web el passat mes de desembre sota el comandament de la directora general d’À Punt, Empar Marco.
Inscriu-te a la newsletter Sèries
Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi
En una entrevista recent vostè assegurava que una societat sense uns mitjans de comunicació públics no és res. Què justifica una afirmació tan categòrica?
Sense uns mitjans de comunicació públics propis no hi haurà cap lligam que faça que una persona d’un municipi de l’interior de Castelló s’entenga amb una altra de la comarca de la Marina, o que un ciutadà que viu a Oriola se senta tant de la Comunitat Valenciana com un d’Utiel o de Sagunt. Tampoc tindrà visibilitat la cultura, i la llengua sols sobreviurà si tenim uns mitjans de comunicació públics propis; si no, anirà perdent-se.
Si els mitjans de comunicació públics tenen la importància que vostè els atorga, per què a l’estat espanyol són qüestionats?
Perquè, com molts altres, també pateixen una gran governamentalització. Són poc de la gent i molt dels governs de torn. I això ho hem de capgirar. Ací hi ha hagut un problema d’estima. La gent no s’ha cregut que els mitjans de comunicació eren seus. I eixe és un dels nostres reptes prioritaris: que la gent crega que són seus, els estime i els defense a mort.
El matí de la detenció d’Eduardo Zaplana la ràdio d’À Punt va emetre una programació especial que ha estat ben valorada i que va mostrar vocació de fer periodisme. ¿Tenen la força suficient per fer el mateix i aguantar la pressió del govern valencià quan les notícies siguen negatives per al Consell?
Si hi ha una cosa que tenim clara la direcció d’informatius i tota la casa és que volem defensar la independència informativa. Sabem que hi haurà moments durs, però nosaltres no serem uns mitjans públics governamentalitzats. Que és difícil? Clar, però jo crec que ací hi ha hagut la suficient història [l’actuació de l’antiga Radiotelevisió Valenciana va ser acusada sovint de manipulació] perquè ningú vulga que es repetisca. I això té un cost, que és deixar treballar els periodistes.
Per la seva relació amb el govern valencià, ¿intueix que l’executiu ha entès que hi ha espais on no ha d’entrar, que no ha de telefonar?
Sí, intuisc que ho han entès.
Com es conviu amb l’oposició des del minut 1 del PP i, en menor intensitat, també de Ciutadans?
Ja comptem amb determinats plantejaments que tenen a vore amb les circumstàncies de cada partit i les seues estratègies electorals. El Partit Popular no sols és la seua direcció, hi ha molta gent del PP que també espera els mitjans públics.
Abans d’iniciar les emissions de televisió ja vos anomenen TeleOltra [en referència a la vicepresidenta del govern valencià, Mónica Oltra].
I quina repercussió té això? Jo crec que no ha sigut tan negatiu. No s’han carregat aquest projecte.
Quin model de televisió han creat?
En aquest moment no és fàcil dissenyar una televisió perquè les formes de consum han canviat, i és difícil que algú de menys de 40 anys s’assega de cara a la televisió. Hem de fer una televisió per a gent gran però també per a la gent jove. És una combinació difícil. Els joves difícilment escoltaran la ràdio, però potser sí un podcast d’un programa musical o de literatura amb una certa rellevància a les xarxes socials, i si aconsegueixes captar el seu interès potser un dia escolten la ràdio, i com el mateix programa també s’emet per la televisió, doncs també el miren. Hem d’anar buscant com consumeix la ciutadania i posar-nos a les seues ordres. El mateix amb el públic infantil, que té uns modes de consum molt singulars. Aquest és el repte: posar-nos al seu servei i al mateix temps generar un públic crític.
Donat que no poden competir amb Amazon, HBO o Netflix, ¿hem d’apostar per continguts de proximitat que els ciutadans no puguin trobar enlloc més?
Cal fer el que no poden trobar enlloc, però tampoc desviar-nos dels gustos de la gent, perquè també hem de ser competitius.
Proximitat però no localisme?
Exacte. De proximitat, però de qualitat. I que al mateix temps que sorprenga, entretinga i ensenye.
El sud alacantí sovint no se sent part dels projectes col·lectius del País Valencià. Com hi connectarà?
El sud és un dels nostres interessos més grans: hi viu una població immensa que és Comunitat Valenciana però la tenim allí com si fora una altra cosa. Hem d’anar-hi i mirar què volen. Posar-nos al seu servei.
Les pel·lícules s’emetran en valencià amb l’opció de versió original.
Efectivament, i també tindrem una nit de versió original.
Han dit que els està costant que els anunciants vulguin fer publicitat en valencià. ¿Hi ha empreses que s’han fet enrere per aquest motiu?
Sí. Hi ha empreses que els costa fer aquest pas. Necessitarem suport. Intentarem que el departament de Política Lingüística incentive aquesta publicitat. Ja estem parlant per vore com ho podem fer.
No retransmetran curses de bous ni festejos taurins. ¿No temen que això dificulti la seva arribada a una part de població que pot sentir-se no representada?
No. Dels festejos taurins se’n faran càrrec els serveis informatius, una altra cosa són les retransmissions de bous o que s’emitisquen imatges que puguen ferir la sensibilitat de totes les persones que s’oposen i ens oposem al maltractament animal.
Vostè ha explicat que À Punt tindrà un programa d’humor polític a l’estil del Polònia. Ja tenen data?
En l’actual programació hi ha programes que tenen humor de tot tipus i que inclouen referències a l’actualitat, també la política, perquè la política és molt àmplia. Un programa d’humor on els valencians ens mirem i ens rigam de nosaltres mateixos fa molta falta. Hem de vore com preparem la ciutadania perquè això siga digerible i no passe res.
À Punt té un pressupost de 55 milions d’euros, és a dir, a cada valencià li costa 11,13 euros a l’any. Sols són més barates la televisió murciana, que té un model singular basat en l’externalització, i la madrilenya. ¿Es poden fer m itjans públics de qualitat amb aquests recursos?
Hem d’arribar a una cosa un poc més raonable.
Quina seria eixa xifra?
70 milions.
Teniu un compromís perquè els salaris de les productores que treballen amb vosaltres siguen dignes, però en un reportatge recent publicat per la revista El Temps, la presidenta de la Unió de Periodistes Valencians, Noa de la Torre, assegurava que li estaven arribant “moltes denúncies de contractes per sota dels 1.000 euros”.
Jo a qualsevol persona que diga això la repte a demostrar-ho, perquè no és cert. Nosaltres vigilem totes les productores, i fins i tot les productores que no paguen com diu la llei els fem augmentar els sous. D’això n’estic segura al 100%.
Coproduiran continguts amb TV3 i IB3?
Si són productes bons i interessen a tothom, sí, sense complexos.
Una graella per a una societat diversa i desacomplexada
Quan divendres a la nit els prop de 500 convidats a la presentació de la nova programació d’À Punt van sortir del plató on es va celebrar l’acte, els rostres dels productors, periodistes, actors, representants del món de la cultura i polítics estaven relaxats i reflectien optimisme. Havien vist només un tast dels continguts que a partir d’aquesta tarda podran gaudir tots els valencians i tots aquells ciutadans d’altres territoris que disposin del servei d’Ono-Vodafone -Movistar s’hi incorporarà en breu- o que es connectin a internet. En les seves mirades es podia llegir la il·lusió perquè la nova radiotelevisió valenciana suposi un abans i un després en una societat, sovint, massa acomplexada.
Després d’una breu enquesta, les idees més repetides per definir el que havien vist eren les de proximitat, modernitat i diversitat. Proximitat com la mostrada per la sèrie sobre els tòpics dels valencians Açò és un destarifo o per la road movie Bambant per casa, que pretén difondre la cultura, el patrimoni i els costums del País Valencià de la mà dels músics Miquel Gil i Pep Gimeno Botifarra. Modernitat per la presència de les noves cares de la cadena, com la conductora de l’acte i presentadora de l’informatiu del migdia, Adelaida Ferre, o de l’humorista Pere Aznar, que conduirà el desenfadat Assumptes interns, una producció d’El Terrat que, en “clau humor”, aspira a esbrinar quina és “la manera de ser i de fer dels valencians”. Pel que fa a la diversitat destaquen continguts com Valentes, un programa que aprofundirà en les aportacions fetes per les dones i reflexionarà sobre la seva invisibilització; Famílies, que mostrarà els diferents models de relacions afectives de la societat actual, o Qui es qui, un format que s’acosta a persones que, com un pastor de ramats de l’interior alacantí, una jove monja o una pescadora de l’Albufera, són capaços de dur a terme projectes de vida allunyats dels models majoritaris.
Junt amb ells, la graella inclourà programes que difonen la riquesa lingüística com Trau la llengua ; continguts com Cuiners i cuineres o El xef a casa, que aposten per explicar el vessant més arrelat i menys glamurós de la restauració, i espais mediambientals com Samaruc digital, literaris com Plaerdemavida i Una habitació pròpia, o musicals com L’estudi.
![La redacció d’À Punt, que ocupa les mateixes instal·lacions que l’antic Canal 9.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
