CRÍTICA PREMSA

Enhorabona i disculpeu que no em sumi a la festa

Cal felicitar el sector dels mèdia del país. Han estat capaços de treballar plegats sis mesos i produir un document de propostes per afrontar la crisi. Algunes recomanacions són bones de debò, com la de reduir ("ajustar", diuen) el nombre d'estudis de comunicació i la necessitat de donar flexibilitat a les facultats perquè posin al dia els seus currículums. L'enhorabona. Em concentraré breument en les recomanacions a la premsa, passant per sobre de fets com que l'expressió xarxes socials no aparegui ni un sol cop en 44 pàgines de l'aital document. Sobretot em crida l'atenció la perspectiva amb què s'han escrit les propostes, d'on els clients del sector (lectors, anunciants) hi són gairebé absents. Així, mentre s'explica molt bé que el consum de premsa decau (el 2012 va perdre el 20% dels lectors i el 20% de la inversió publicitària), el que concretament es demana són, bàsicament, privilegis i bonificacions fiscals i una intervenció més intensa de l'administració pública subvencionant i regulant el sector i la professió. Hi ha moments d'una confusió genial, com quan en un mateix paràgraf es recomana salvar els quioscos amb variats beneficis fiscals i alhora s'aconsella "liberalitzar els punts de venda". Hola? Aquest juny sortirà un estudi del Reuters Institute fet a nou estats, entre ells Espanya. Els hi avanço una dada: el 55% dels menors de 35 anys tenen la xarxa (webs, xarxes socials) com a principal font d'informació, tendència que només augmentarà. En aquest context, ¿és adequat salvar peti qui peti i amb calés de tots allò que tots hem decidit d'abandonar? Mentre és poca i boirosa l'exigència de reconversió a les empreses, es tracta protocol·làriament els emprenedors, el futur, declarant-se'n a favor i proposant, pobrets, que se'ls assessori en qüestions fiscals i laborals. Carai. Quina vista.

Més continguts de