Enrique Urbizu estrena el drama testosterònic ‘Gigantes’

La primera temporada de la sèrie protagonitzada per José Coronado arriba divendres a Movistar+

Després de la fallida adaptació televisiva d’ 'Alatriste', Enrique Urbizu intenta refer-se del mal regust que li va deixar aquella experiència amb 'Gigantes', la seva sèrie per a Movistar+, en què s’infiltra en la vida d’una família de criminals, els Guerrero, que lideren el negoci de la droga a Espanya. La nova ficció, que va ser presentada a l'última edició del Festival de Sant Sebastià, estrena aquest divendres a la plataforma de Telefónica una primera temporada de sis episodis.

Per al seu retorn a la televisió, el director de Bilbao ha tornat a fer tàndem amb José Coronado, que ja va protagonitzar els seus llargmetratges 'La caja 507' i 'No habrá paz para los malvados', per la qual l’actor va guanyar el seu primer i, fins ara únic, premi Goya. En aquest nou treball, interpreta Abraham Guerrero, el patriarca que, després de quedar-se viudo, ha de tirar endavant el negoci del narcotràfic madrileny i controlar els seus tres fills, el Daniel (Isak Férriz), el Tomás (Daniel Grao) i el Clemente (Carlos Librado ‘Nene’). Casualment, aquesta temporada hi ha partida doble de Coronado a la televisió, ja que també és el protagonista de 'Vivir sin permiso', l’aposta de Telecinco per als dilluns a la nit, en la qual també interpreta un pare de família amb negocis tèrbols que vol que els seus fills facin un pas endavant a l’empresa.

Un pare diabòlic

L’Abraham és un home sense empatia ni límits morals. Per a Urbizu, “és Saturn devorant els seus fills i també el pare de Santos Trinidad [el personatge de Coronado a 'No habrá paz para los malvados'], amb aquest aspecte mefistofèlic i aquella austeritat castellana en blanc i negre”. Coronado coincideix amb ell i afegeix que “és un personatge complex, la llebre que marca el camí dels tres rottweilers que formarà”. “Ataca tot el que es mou al seu voltant, humilia els seus fills, és el diable a la terra”, remarca.

Basada en una idea original de Manuel Gancedo, 'Gigantes' “té molt de 'western', melodrama, cinema policíac i, a partir de cert capítol, també cinema polític”, explica Urbizu, que ja està immers en el rodatge de la segona temporada.

El punt de partida de la ficció és la sortida de presó del Daniel, després de passar nou anys tancat per les seves il·legalitats. El seu objectiu és recuperar el control del negoci familiar, però per a això haurà d’enfrontar-se al seu germà mitjà, amant de l’art i la sofisticació, que n'ha agafat les regnes durant la seva absència. A més, també haurà d’intentar recuperar el més petit de la família –l’única persona a qui estima genuïnament–, que ha caigut en una espiral d’autodestrucció de drogues i baralles. En aquesta lluita de poders també hi juga un paper la policia, que vigila de prop tots els moviments del Daniel per desmantellar el seu negoci. El 'thriller' transita entre dos pols: del luxe de les subhastes i les mansions milionàries a polígons abandonats i lluites de clans al Rastro madrileny.

Durant la presentació de la sèrie, Urbizu va assegurar que 'Gigantes' retrata “un món masculí que s’esquerda i un de femení que comença a agafar espai”. Tot i que els protagonistes de la sèrie són els homes, davant hi tenen uns personatges femenins que els planten cara. Entre elles, hi ha la inspectora Márquez (Elizabet Gelabert), la principal enemiga dels Guerrero, i la Sol, la dona del Tomás. Yolanda Torosio, que interpreta aquest personatge, defineix les dones de la sèrie com a persones “valentes que volen fer les coses d’una altra manera”.

Una de les referències seriòfiles per a aquest projecte ha sigut la italiana 'Roma criminal', tot i que la trama està ambientada en un Madrid molt reconeixible. “Els personatges són d’aquí, t’has creuat amb ells, no són superherois, és una cosa més llatina i mediterrània”, explica el creador, que ha dirigit la meitat de la primera temporada.

La corrupció en què viuen els personatges dona lloc a una trama secundària centrada en la decadència de les ciutats. “La sèrie té una clara narrativa subterrània sobre la gentrificació dels barris; aquesta gent compra edificis, el futur és dominar el centre de les ciutats i això crea moviments econòmics i corrupció en la política local i no tan local”, detalla el director de 'La vida mancha'.

Més continguts de