Escanyant els últims rebels socialistes
BarcelonaDel “no és no” de Sánchez, el PSOE ha passat al “no és 'buenovale'”. Però la victòria, per a la secció susanista del partit, no consisteix només a fer Rajoy president: cal que la facció derrotada passi per l'adreçador, acati i, si pot ser, calli. I és aquí on alguns diaris ofereixen crosses per a la maniobra. L''Abc', per exemple, feia portada monogràfica i titulava: “Amb prou feines una vintena dels 85 diputats del PSOE segueixen rebels a la gestora”. O 'El País', que emanava fel durant l'última ranera de Sánchez, ara toca el violí amorosament: “El PSOE comença a unir forces per a la seva reconstrucció”. Divisió? Crisi? Rebels? Bah! A tall comparatiu, 'La Vanguardia' venia el tema –també obrint portada– en un to exactament oposat: “El PSOE avança dividit cap a l'abstenció a Rajoy”. El diari de Prisa, per cert, incloïa aquest subtítol: “Els contraris accepten el que decideixi el comitè federal”. Però 'El Mundo', també en primera pàgina, el contradeia: “Només Iceta i diputats aïllats insisteixen a votar no a Rajoy encara que el comitè federal decideixi l'abstenció”.
'Knock, knock'
En el moment d'escriure aquestes ratlles, Bob Dylan encara no ha dit ni piu sobre el premi Nobel que li han concedit. I l'Acadèmia sueca li truca, però no s'hi posa. La situació és deliciosament estranya i, a més, ha generat un dels titulars de la setmana, cortesia de la CNN: “Nobel Prize has stopped knock, knock, knocking on Bob Dylan's door”.
Masclismes
Per a l'inventari de masclisme en el periodisme esportiu, aquest fragment d'una crònica de l''Abc': “El Madrid tenia la consistència d'un argument de Rita Maestre. Era formós, esmolat, esquerranós però lleuger i banal”. Crec que no haurien triat aquests adjectius per definir els arguments d'un home.
