Escenes bíbliques: el rei emèrit abandonat pel déu Sánchez

BarcelonaCom si fos un Crist clavat a la creu, exclamant allò de "Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat?", La Razón s'investia de gravetat bíblica i entonava el seu particular "Elí, Eli, ¿lemà sabactani?" dels evangelis de sant Mateu i sant Marc. En aquest cas, el crucificat és el rei emèrit i qui mira cap a l'altra banda el déu Sánchez. Diu així el titular de portada: "Sánchez abandona Don Joan Carles: «Les notícies són inquietants»". Un altre dels titulars del diari resulta pertorbador: "La Zarzuela confia en la falta de recorregut judicial per frenar la "tempesta". És a dir, no es recolzen en la innocència de l'emèrit, sinó en la seva impurabilitat. El Mundo, que en els seus bons temps s'havia caracteritzat per pressionar la Corona, ara es troba en la tessitura de no voler seguir-li el joc a Sánchez, així que llança el titular: "«Els 65 milions no són comissions de l'AVE»", que atribueix a "confidències del rei emèrit al seu entorn", la qual cosa té el mateix valor que el titular "«Jo no vaig incendiar Roma»", segons confidència de Neró al seu entorn i al perit de l'asseguradora. La notícia seria que el rei emèrit anés explicant alegrement a tothom qui el volgués escoltar que sí, que sí, que es va embutxacar tota aquella morterada pel seu paper en l'adjudicació.

Tot això passa a Madrid, però hi ha també una manera catalana de rentar la roba bruta de la monarquia: posant-hi una mica de sabó de color de rosa. "Sánchez agraeix a la Casa Reial que es distanciï del rei Joan Carles", escrivia La Vanguardia. És una manera més astuta de bandejar el tema: concentrar els núvols en una única figura, perquè faci de fusible si és inevitable, i poder protegir així la institució. Que un diari monàrquic com el de Godó validi aquesta línia de treball fa pensar que les perspectives, pel que fa al rei emèrit, són més aviat magres.