EUROVISIÓ

Espanya deu 116 punts a Suïssa a Eurovisió

El concurs és un joc de geopolítica, però també d’amors no correspostos

“I els 12 punt són per a…” Aquesta frase dona pas a un dels moments més esperats d’Eurovisió: saber qui votarà cada país amb la màxima puntuació. Durant els anys en què José Luis Uribarri s’encarregava de la retransmissió de TVE del festival, el locutor feia gala de ser capaç de saber cap a on anaven els punts abans que ho digués el representat de cada país. Lluny de tenir capacitats d’endevinació, Uribarri es basava en patrons que es repeteixen any rere any i que hem analitzat amb l’Ara Data tenint en compte les puntuacions del festival des del 1975.

Eurovisió 2018 es divideix entre la música i el xou de focs artificials

Espanya forma part de l’anomenat Big Five, el grup que conformen els països que més aporten econòmicament a la Unió Europea de Radiodifusió, l’ens que impulsa la celebració d’Eurovisió. Aquest grup selecte el formen –a més d’Espanya– França, Itàlia, Alemanya i el Regne Unit, i la seva contribució té com a contrapartida un avantatge: cap d’ells ha de passar pel tràmit de la semifinal, que els podria deixar fora del festival, i competeixen directament a la final, una norma que també serveix per al país amfitrió que, en el cas d’aquest any, és Portugal. A partir d’aquí, el funcionament és igual per a tots els participants. Pertànyer al Big Five no és garantia d’èxit: de les últimes deu edicions del festival, en sis ocasions l’última posició l’ha ocupat un dels països d’aquest grup.

Qui són els amics d’Espanya?

Més enllà de la despesa econòmica que fa cada país, per guanyar Eurovisió s’han de tenir en compte les aliances polítiques, un factor al qual es va intentar posar fre l’any 2009, quan es va implantar un sistema de votació mixt que combina el televot i l’opinió d’un jurat professional. Tot i així, la geopolítica continua tenint el seu pes en les votacions, en les quals participen tots els països que han aspirat a entrar a la final, encara que no ho hagin aconseguit. En el cas d’Espanya, les amistats es limiten a un grapat reduït de països, tots ells vinculats per la proximitat geogràfica i cultural.

Els millors amics eurovisius d’Espanya, des del 1975, han sigut Portugal i Suïssa. De fet, el primer és el país que més punts ha donat a Espanya en la història del festival, i l’any passat va ajudar Manel Navarro a no marxar amb les mans buides atorgant-li els únics cinc punts que va rebre aquella nit. D’aquesta manera, el català es va salvar de fer 'un Remedios Amaya', és a dir, passar pel festival sense estrenar el marcador, tal com li va passar a la cantant sevillana l’any 1983. El cas de Suïssa no té tant a veure amb factors de proximitat, sinó més amb factors històrics: durant els anys 60 i 70 va ser país d’acollida de molts immigrants espanyols. De fet, la neutral Suïssa no ho és tant quan es tracta d’Eurovisió, i Espanya li ha d’agrair més d’un favor eurovisiu: des del 1975 li ha atorgat 152 punts i només n’ha rebut 36 com a contrapartida. A dia d’avui, per estar en pau, Espanya li hauria de tornar 116 punts.

El podi de fans d’Espanya es tanca amb França, el tercer país que li ha concedit més vots, 138. El component mediterrani també té el seu impacte en el repartiment dels vots: Grècia, Israel i Xipre també figuren entre els que més estimen Espanya. Els dos últims han donat a Espanya exactament els mateixos punts: 112.

Asimetries doloroses

Mentre que la fidelitat de Portugal vers Espanya s’ha mantingut constant en el temps, no ha passat el mateix en direcció contrària. Espanya s’inclina més per Alemanya, el país a qui més punts ha donat des del 1975, 190. De totes les vegades que ha votat les propostes alemanyes, en vuit ocasions ho ha fet donant-los la màxima puntuació. En canvi, Alemanya no té en tan bona consideració els temes espanyols: en més de 40 anys, només dues vegades els ha donat 12 punts.

Un dels punts dèbils de la candidatura espanyola és la seva falta de suport a l’Europa de l’Est i els països nòrdics, regions que amb el canvi de segle van consolidar la seva hegemonia al festival. Des del 1999, en 15 ocasions han guanyat representants de països que tradicionalment voten poc Espanya, com ara Suècia, Ucraïna o Rússia. Més enllà de propostes escèniques espectaculars i cançons impactants, Eurovisió busca una unió del continent, que, vistos els resultats, va per zones. 

La geopolítica eurovisiva en xifres

Andorra, l’aliat sense sort

Andorra ha participat cinc vegades (2004-2009) a Eurovisió i sempre ha donat els 12 punts a Espanya. En canvi, mai ha pogut rebre punts perquè mai s’ha classificat per a la final.

1979, un any de rècord

L’edició en què Espanya va rebre més vegades 12 punts va ser la del 1979. Quatre països li van donar la màxima puntuació, un fet que no s’ha tornat a repetir. El cop que hi va estar més a prop va ser el 2002, quan va rebre tres 12.

La relació Itàlia-Espanya

Itàlia és l’opció preferida d’Espanya quan es tracta de donar la màxima puntuació: ho ha fet 8 vegades. Els país transalpí només li ha tornat el regal en dues ocasions.

Saldo a favor d’Espanya

Alemanya deu 112 punts a Espanya: la diferència entre els punts que ha donat (78) i els que ha rebut (190). Al darrere hi ha Itàlia (que li deuria 90 punts), Irlanda (78 punts) i el Regne Unit (amb una diferència de 71 punts).

Sintonia

L'equilibri més gran entre punts donats i rebuts és amb Portugal, França i Grècia.

Etiquetes

Més continguts de