20/11/2015

Esqueles franquistes assecant-se al sol

1 min
rewg

BarcelonaAlguns retalls més que deixarem assecar al sol perquè els periodistes del 2055 tinguin fàcil de comprovar com el 1975 només es va produir la mort biològica de Franco. Perquè l'òbit sociològic, de moment, encara no s'ha produït. Vinga, relativitzant, que és gerundi. Perdo Narváez, a 'La Razón': “Franco és un 'bestseller'. Franco és una franquícia. Un nom que ven i que desenterra l'anomenada memòria històrica, que no encerta a viure sense un drac a qui clavar-li la llança”. Hermann Tertsch, a l''Abc', en mode 'wonderful': “Franco, aquest home, aquell dictador que es va morir al llit sense grans escarafalls després de governar sense sobresalts, amb eficàcia, amb plena seguretat pròpia, reconeixements a dins i a fora i aclamacions populars”. Ara, la millor legitimació és aquesta pirueta argumentativa d'Emilio Campmany a Libertad Digital: “En matèria de política econòmica i social, el PSOE és en molts sentits hereu dels ideals falangistes durant el franquisme”. Tots dos són intervencionistes, sí, però se m'acudeixen subtils diferències entre l'un i l'altre.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

I les esqueles, esclar, a molts diaris de la pell de brau. Jo em quedo amb la de l''Heraldo de Aragón', signada “La classe obrera agraïda, no t'oblida”. La genialitat –si comparteixen la meva estima per l'humor negre– és que estic convençut que no és irònic.

stats