Els Estats Units posen contra les cordes Huawei, però només és el primer assalt

Trump activa mesures que podrien complicar l'arribada de xips a la marca xinesa

Cap companyia que fabriqui semiconductors amb maquinària i tecnologia nord-americana podrà vendre’ls a Huawei, segons una ordre dictada el 16 de maig per l'administració de Donald Trump, que serà efectiva d'aquí a tres mesos. El president de torn de la companyia xinesa, Guo Ping, va reconèixer tres dies després que "l'activitat es veurà inevitablement afectada", però tot seguit es va mostrar convençut que hi trobarien una solució. "La prioritat és assegurar la nostra supervivència", va afegir durant una reunió internacional amb analistes a la seu central de Shenzhen.

Ara fa un any, els EUA van dictar una ordre semblant que prohibia a les companyies nord-americanes vendre a Huawei els xips que fabricaven, però la mesura amb prou feines ha afectat la firma xinesa. El motiu és que la indústria nord-americana fabrica molt pocs xips en el seu territori. La SIA, l'associació que agrupa el 95% de la indústria de semiconductors local, calcula que els EUA fabriquen només el 12% de tots els xips al país; la resta es fan fora, principalment a la Xina però també a Israel i a Irlanda.

Dependència de la Xina


Els EUA consumeixen gairebé la meitat de la producció mundial de semiconductors, però a part de fer-ne la majoria a fora del país, gairebé tots es verifiquen, encapsulen i munten a la Xina i altres països asiàtics. Els fabricants nord-americans gairebé ni veuen els seus propis xips, perquè altres empreses els integren als seus productes. La cadena és tan complexa que costa seguir la pista d'un xip determinat. Per això l'ordre nord-americana posa l'èmfasi en prohibir directament a la firma taiwanesa TSMC que vengui a Huawei els xips que li fabrica, malgrat ser dissenyats i encarregats per ella. A l'ordre, els EUA argumenten que TSMC fa els xips amb maquinària i programari nord-americà.

Es calcula que el 17% del total de les vendes de TSMC són a Huawei. Gran part de la resta de comandes a TSMC venen de firmes nord-americanes com Qualcomm, Apple, Nvidia i AMD, i d’altres de taiwaneses i xineses. Són xips molt sofisticats que ningú més pot fer amb tanta precisió. Per això l'efectivitat de la prohibició nord-americana depèn de si pot impedir que TSMC vengui xips a Huawei. És la clau de tot, perquè la resta de components poden fer-los altres companyies. 

Si es troba una llei que ho eviti o s'aconsegueix establir la manera que els xips arribin a Huawei a través d'un intermediari, l'ordre no servirà de res. I després, esclar, hi haurà les intenses pressions que el govern xinès exercirà sobre Taiwan, i específicament sobre TSMC, perquè ignori l'ordre de Trump. La disputa comercial entre els EUA i la Xina s'agreujarà els mesos vinents, amb conseqüències imprevisibles. De moment, els subministraments a la Xina de soja i blat de moro d'agricultors nord-americans –fidels votants de Trump– es veuran afectats.

Els xips que Huawei encarrega a TSMC són el nucli central dels smartphones i les estacions de radioenllaç més sofisticats, perquè els més senzills ja els fa HiSilicon, la filial de semiconductors de Huawei. Aquesta podria adoptar com a alternativa altres xips de HiSilicon o d’una altra companyia no nord-americana, però el producte resultant seria menys competitiu. Els passaria el mateix a Qualcomm o Apple, posem per cas, si TSMC declinés fabricar els seus xips.

Els especialistes calculen que Huawei ha anat acaparant els xips que podria necessitar en els propers dotze mesos, i fins a mitjans d'agost continuarà comprant tots els que pugui a TSMC i altres companyies. Huawei podrà lliurar sense problemes les comandes que té en curs, inclòs el mig milió d'estacions base que les operadores del seu país li han encarregat, un volum diverses vegades superior al que els seus rivals Ericsson, Nokia i Samsung lliuraran fora de la Xina.

També és previsible que altres productes Huawei d’excel·lent relació qualitat-preu, com reconeixen els més ferms detractors, des d'ordinadors i servidors fins a centres de dades al núvol i tota mena d'equips de telecomunicacions, des de xarxes de transport i troncals fins a cables submarins i antenes, no es vegin gaire afectats per la mesura.

Huawei té un gran avantatge: el seu immens mercat domèstic. Els seus principals competidors són companyies també xineses, com ZTE, Xiaomi, Oppo i Vivo, també conegudes a Europa. Les vendes dels seus nous smartphones de gamma alta, com el P40, han experimentat un seriós retrocés a Europa, però això es deu sobretot al fet que l'administració nord-americana va obligar Google a impedir que Huawei inclogués les seves aplicacions. Als EUA, les vendes de smartphones Huawei no s'han vist afectades perquè ja eren nul·les, mentre que a la Xina i en països asiàtics han augmentat espectacularment, amb pandèmia o sense.

En equips de radioenllaç i transmissió, sobretot de 5G, la situació a Europa és més complexa perquè els EUA pressionen els operadors perquè deixin de comprar a Huawei. Els Estats Units argumenten, sense aportar cap prova, que els equips de la firma xinesa són susceptibles d’espiar per al govern xinès, cosa que la companyia nega amb vehemència. Fa ben poc, els seus equips van superar les exigents proves de seguretat del European Advanced Networking Test Center (EANTC).

Les operadores europees s'enfronten a un greu dilema. Els equips de 5G que vulguin instal·lar i connectar amb els de 4G que ja tenen han de ser del mateix fabricant, si més no amb l’actual sistema 5G-NSA. Això vol dir que si BT, per exemple, opta per equips 5G d’un altre fabricant, no podrà connectar-hi els actuals de 4G, que són de Huawei. El cost per a BT que els equips 5G de Huawei no superin el 35% del total desplegat es xifra en més de 500 milions de lliures. Suprimir-los tots li costaria el doble i trigaria anys a fer-ho.

Els mesos vinents seran decisius per veure l'abast del veto a Huawei. La resposta d'Europa influirà força en el resultat final. De moment, no sembla que Alemanya faci gaire cas dels EUA. L'administració Trump està enllestint una ordre per aplicar forts aranzels a les importacions des d’Europa, en resposta a l'impost que la UE vol imposar a Google i altres companyies; això pot fer revifar el conflicte comercial latent entre els EUA i la UE. Però ja se sap que Donald Trump creix amb els conflictes.

És significatiu que Börje Ekholm, conseller delegat d'Ericsson, una de les empreses que més es beneficiaria del veto a Huawei, declarés fa pocs dies que "la discussió geopolítica no és cosa nostra" i declinés valorar-lo. Lògic: Ericsson acaba de rebre una important comanda per instal·lar una xarxa troncal en una teleco xinesa i sap que la Xina representa més de la meitat del mercat mundial de 5G. Acabarà l’any amb un milió d’antenes i té previst arribar als 10 milions amb una inversió total de 250.000 milions de dòlars.