Fran Perea: "A mi ‘Los Serrano’ em va permetre escollir i poder fer el que jo volia”

BarcelonaAmb 25 anys, Fran Perea (Màlaga, 1978) es va convertir en un ídol de masses gràcies a la seva participació a Los Serrano, una sèrie que el va fer popular fins i tot a Finlàndia, on es va emetre la comèdia familiar. Passades gairebé dues dècades d’aquell esclat de fama, Perea estrena Kosta (The paradise), un nordic noir en què interpreta un policia encarregat d’investigar una sèrie de morts ocorregudes en una comunitat finesa establerta a la Costa del Sol. El thriller, produït per Mediapro, arriba a Orange TV aquest dijous.

La sèrie tracta una realitat una mica desconeguda, que és la dels finesos que viuen a la costa de Màlaga. A Fuengirola viuen 15.000 finesos, per exemple. ¿Coneixies aquesta realitat abans de formar part del projecte?

Si ets d’allà sí que ho saps. És veritat que ara m’hi he pogut capbussar una mica més i entendre-ho millor, però sí que saps que la Costa del Sol està plena de colònies, des de l’Arroyo de la Miel fins a Torremolinos. A vegades entres en un lloc i està tot en anglès, és una cosa que saps des de petit.

¿La barreja d’aquests mons és un dels atractius de la sèrie?

Sí. Tots som europeus, però tots som prou diferents perquè la barreja dels dos mons sigui una cosa que cridi l’atenció. Som el sud i el nord, el fred i la calor, l’espontaneïtat i el gel. I quan ho barreges tot en una coctelera surten coses interessants.

¿Com ha sigut l’experiència de rodar en anglès?

Molt interessant. Òbviament els primers dies vas més acollonit. Ens van citar dues setmanes abans per començar a treballar i quan vam rodar tot era més fluït, sobretot perquè tots ens havíem d’entendre en un idioma que no és el nostre i tots hi posàvem un extra. Crec que s’agreix molt que a la sèrie passem de parlar espanyol a parlar finès i després anglès, és un element d’interès més.

¿Creus que els projectes de col·laboració europea són un dels camins de futur de les sèries?

A mi m’encantaria, sobretot ara que s’estan trencant les fronteres en aquest sentit i ja no fem ficció només per al nostre país. Gràcies a les plataformes, el mercat s’ha obert i a mi em sembla que això fa que ja des d'un inici els projectes siguin interessants. A mi com a actor em permet treballar en una altre llengua i descobrir com es treballa en altres llocs. D’entrada saps que ja hi ha dos països on es veurà la teva sèrie. Hollywood ha tingut tant d'impacte que ens hem oblidat d’Europa, i des d'aquí es poden fer coses molt interessants.

Tu vas ser força popular a Finlàndia a arran de 'Los Serrano'. Com vas viure l’experiència?

La vaig viure molt bé. Hi vaig anar i vaig estar fent concerts durant el 2008. Sempre hi ha hagut molt feedback, sobretot per xarxes, i no he perdut el vincle. I ara, amb l’estrena a Finlàndia de la sèrie, que ha tingut un 40% de share a la televisió pública, la gent m’escrivia i em deia «Ens alegrem molt de tornar-te a veure per aquí». Ara és més normal veure una sèrie espanyola fora, perquè l'agafa Netflix i ho peta, però en aquella època era més complicat.

Com es gestiona el fet de començar una carrera amb un gran boom?

Amb molt d’amor, perquè és la teva carrera. A mi Los Serrano em va permetre escollir i poder fer el que jo volia i no estar sempre exposat. De fet, jo vaig fugir d’això perquè necessitava fer altres coses, fer teatre i fer coses d’un perfil més baix. Intento fer les coses amb molt d’amor i amb compte, perquè el camí és llarg i s’han de gestionar els alts i baixos.

En els últims anys t’has dedicat sobretot al teatre. Quin futur li veus després del coronavirus?

Està tot molt complicat, igual que amb la música, que és una altra de les meves facetes. Tot ha caigut. Espero que recuperem la normalitat a poc a poc, però de moment ens queda un desert per afrontar. És un sector que ja venia tocat i amb poc espai per a molta gent i ara encara n’hi haurà menys. És terrorífic.