Francesc Orella: “El Merlí és més un Peter Pan que un masclista”

ValldoreixMerlí. Temporada 2. Capítol 2. Minut 2: “Si algú em diu demagog li diré: «La demagògia l’heu inventat els miserables que heu convertit l’ensenyament en una tortura medieval»”. Aquesta és, agafada a l’atzar, una de les sentències provocadores del professor de filosofia més popular de la televisió catalana. I és aquesta incorrecció política i el seu caràcter el que ha fet forat en el públic. Merlí ha superat l’examen de la segona temporada amb nota, amb uns índexs d’audiència que superen les dades de la primera i doblen la mitjana de TV3. Aquests registres han sigut oxigen perquè la cadena recuperi el lideratge aquest setembre, després de perdre’l i baixar a mínims històrics a l’estiu. Parlem amb el protagonista d’aquest èxit, Francesc Orella, que viu immers en un bany de popularitat quan és a prop de celebrar els 40 anys de trajectòria com a actor.

¿Té el recompte de les selfies que li han fet?

No les he comptat perquè en són força. Els xavals no parenamb les selfies. Només el dia de la presentació al cinema Aribau del primer capítol de la segona temporada va ser una barbaritat.

I com ho porta?

Bé, tot i que de vegades t’atabalen. Però sempre que em demanen una foto me la faig. S’ha de portar amb molta calma i filosofia.

¿S’esperaven la dimensió del fenomen?

No ens imaginàvem que tindria un èxit tan brutal. Tot l’equip era conscient que estàvem fent una cosa amb molt bona base de guió, que podria agradar, però a la tele mana l’espectador, l’audiència. Intuíem que podria anar bé. Vist el resultat de la primera temporada, l’expectació per la segona era molt alta, ho hem comprovat. Confiem que agradarà, perquè hi ha trames noves sorprenents.

¿Comenten les audiències per WhatsApp?

Els nanos tenen un grup de WhatsApp, però no hi estic inclòs... Tampoc ho he demanat. Però Héctor Lozano, el creador de la sèrie, em passa cada dimarts les audiències, estem en contacte. Mentiria si digués que els actors de les sèries no estem pendents de les audiències. A la majoria ens agrada saber com va.

És un dels salvadors del share de TV3...

La cadena venia d’un estiu dolent pel que fa a audiències i les expectatives estaven en el nou curs, amb Merlí i la resta de novetats.

Això afegeix pressió?

La pressió és la de fer-ho bé, igualar el nivell de la primera temporada o superar-lo. Però per a nosaltres, per fer-ho millor, que els guions estiguin ben treballats. Tot i que hem tingut les mateixes condicions de la primera temporada: s’ha rodat en tres mesos, 13 episodis, anem de bòlit, el ritme és molt intens. Es podria fer millor, el que passa és que els pressupostos són els que són.

Segur que ho ha analitzat. Quin és el secret d’aquest èxit?

És una suma de diversos factors. L’encert de la sèrie és la visió de conjunt d’Héctor Lozano, que és el creador. Ha fet diana en parlar dels problemes dels adolescents i de l’ensenyament, relacions pares-fills, mestres-alumnes, entre alumnes, entre mestres... Tot aquest món tractat amb la intel·ligència i l’olfacte d’encarar problemes reals, sense fer-ne un pamflet, amb sentit de l’humor, amb històries d’amor... L’Héctor domina el mitjà, coneix molt bé les regles de la ficció televisiva i ha encertat en el tema i en el tractament, amb seqüències i diàlegs àgils, situacions que enganxen. El material de base és molt bo, i la realització que en fa tot l’equip artístic i tècnic està a l’altura.

Aquesta figura del creador que a més del guió s’implica activament en la producció és clau.

És cada dia al rodatge, s’ha assessorat molt tant en matèria filosòfica com en el tema de l’ensenyament. Tenir-lo sempre per poder-li consultar qualsevol cosa, si cal canviar una paraula o una expressió, és un privilegi. Això ha sigut molt positiu.

Parlem de crítiques. [“Han pesat, i de llarg, les bones”, s’apressa a aclarir]. Durant la primera temporada es va retreure a la sèrie l’escassa presència de personatges femenins.

Sí, aquesta crítica va sortir, igual que la d’un cert masclisme. És cert que en la primera temporada dels deu alumnes protagonistes set eren nois i tres noies, i que les dones tenien un paper una mica subaltern. Però això no és el Parlament, no hem de buscar la paritat, és ficció. En la segona temporada això ha canviat, hi ha més personatges femenins, mares noves, dues mestres noves...

I una nova cap d’estudis [la Coralina, interpretada per l’actriu Pepa López] que sembla que donarà molt joc...

El personatge de la Coralina donarà guerra. És una dona d’uns principis molt clars, amb una manera d’actuar qüestionable. Provocarà reaccions de tota mena, tant en els alumnes com en la resta de professors. És una clara antagonista per al Merlí.

Fa uns dies, en una entrevista a l’ARAMerlí està fent molt de mal, amb clixés masclistes i estereotips”. Faci l’al·legat de la defensa.

Jo no ho comparteixo. El Merlí és un bon professor, s’implica amb els alumnes, és crític amb el sistema educatiu, però és evident que també té defectes: és trampós, és mentider, és immadur amb les relacions amb les dones, és manipulador... I això és el que m’agrada del personatge, que sigui contradictori, que pugui predicar una cosa a la classe i practicar-ne una altra. A la vida privada té debilitats i mancances com tothom. Probablement té tics masclistes, no dic que no. Però ho matiso, potser masclista no seria la paraula, més aviat una mica Peter Pan. És un seductor compulsiu, tot i que en aquesta segona temporada ja veureu que no tant, ha canviat en aquest aspecte, però és cert que en la primera lligava amb tot el que es movia. És un tipus d’home que existeix, com n’hi ha d’altres. Pot ser seductor amb les dones però a la vegada immadur, no pot tenir parella estable, va a la seva. Hi ha molts paios així. I en tot cas és una ficció. Hi ha personatges d’altres ficcions que són feministes radicals, i altres que són grans fills de puta...

També ha sigut polèmic l’horari d’emissió de la sèrie.

El director de TV3 ho va dir molt clarament en resposta a una pregunta sobre això. Creuen que és l’hora bona [quarts d’onze de la nit], el Crackòvia ha d’anar abans. Això és així. Jo també penso que seria millor que anés més d’hora, però ara està canviant la manera de veure la tele, la gent la pot veure online quan li doni la gana. Però tocar les graelles de TV3 és complicat.

Parlant de Crackòvia, com veu la seva imitació?

Me n’enric molt. Sóc el primer que s’enriu de les imitacions dels altres, com voleu que no m’enrigui de la meva? Està molt ben trobada, potser té més panxeta que jo... [Riu.] L’Olivares ho fa molt bé.

I també anuncia la Champions en les promocions de TV3.

Quan fas una cosa pública que funciona i et converteixes en un personatge popular et fan servir, t’utilitzen. Ho dic amb naturalitat, ja comptes amb això, no m’importa.

Un altre tema que ha aixecat polseguera són les referències al procés en aquesta segona temporada.

Que hi hagi una professora implicada en el procés em sembla que no és res més que reflectir la realitat. És una sèrie que parla de realitats socials, no es fa gaire incidència en temes polítics, tot i que de tant en tant el Merlí deixa anar coses. També sortiran comentaris d’altres personatges respecte a la independència. Cada espectador ho veurà de la manera que vulgui, hi haurà qui pensi que s’enfoten del procés i qui pensi que és pro procés. Però a mi m’agrada que passin aquestes coses. Tothom és ben lliure d’opinar i Héctor Lozano, el guionista, ben lliure d’introduir aquest tema, només faltaria. Tenim procés per tot arreu, per què no a la sèrie? És un reflex de la realitat.

Hi haurà tercera temporada?

És d’hora per parlar-ne, però si està fent aquestes audiències és molt possible. Està prevista.

¿Héctor Lozano ja hi està treballant?

L’Héctor treballa en la tercera com treballava en la segona durant la primera, sense saber si n’hi hauria una segona, sense la confirmació oficial de TV3. Però no trigarà gaire a saber-se, perquè normalment aquesta decisió es pren cap al quart o cinquè capítol.

¿Els seus alumnes de l’Institut Àngel Guimerà acaben el curs aquesta segona temporada?

La segona temporada ha començat amb el nou curs, segon de batxillerat, i s’allargarà fins als voltants de Nadal, també en la ficció. Si n’hi hagués una tercera, reprendria aquest mateix curs fins que s’acabés.

Ahir es va estrenar Art al festival Temporada Alta i el 20 d’octubre arribarà al Teatre Goya. És una obra que es representa per primera vegada en català i que previsiblement tindrà una vida molt llarga. ¿Serà compatible amb el rodatge de la hipotètica tercera temporada de Merlí?

Quan faig el Merlí no puc fer res més. Els tres mesos de Merlí són full time. Hi ha molta lletra. És esgotador. No podria fer res més. El físic no dóna per tant... Però entre les funcions d’ Art al Goya i la gira, prevista per a la tardor de l’any que ve, hi ha espai per si cau la tercera.