DÍGITS I ANDRÒMINES

Google ja ens pot suplantar en colors

El majordom digital de la companyia ja pot simular una conversa telefònica humana i els mòbils amb Android ens recordaran que portem massa estona mirant vídeos a YouTube

ALBERT CUESTA
ALBERT CUESTA Analista tecnològic

Ja fa temps que els robots negocien entre ells a escala industrial: des de la compravenda d’accions en borsa fins al proveïment de primeres matèries. Però fins ara la seva irrupció en la nostra vida quotidiana ha estat unidireccional: li fem consultes a Siri, triem amb el teclat del telèfon les opcions del sistema de resposta interactiva de la companyia de la llum o ens atén un operador que no pot sortir del guió que li marca l’ordinador que té al davant. Dimarts passat, a la inauguració de la convenció anual I/O de Google, dues trucades telefòniques ens van anunciar que els humans ja tenim la revenja gairebé a tocar: a partir de les instruccions verbals de Sundar Pichai, conseller delegat de l’empresa, la nova funció Duplex del majordom digital Assistant va demanar hora a la perruqueria i va reservar taula en un restaurant dialogant amb persones que no eren conscients d’estar parlant amb un robot, perquè aquest parla amb l’entonació, les inflexions i les pauses pròpies d’un humà.

En realitat les dues trucades no van ser en directe, sinó enregistrades, i Duplex encara trigarà uns mesos a arribar als nostres dispositius, però l’experiència va demostrar que Pichai no exagerava quan fa un any va dir que Google deixava de ser una empresa orientada als mòbils per passar a centrar-se en la intel·ligència artificial.

La tecnologia d’aprenentatge automàtic ja impregna tots els productes i serveis del gegant d’internet, amb Assistant com a gran protagonista. A més d’incorporar Duplex, les aplicacions i els aparells compatibles -com els altaveus connectats de LG, Sony i Lenovo- podran parlar amb sis noves veus sintètiques, inclosa una que simula ser la del músic John Legend. Això, per cert, obre una línia intrigant d’evolució si Google acaba obrint aquesta funció a tercers: imagineu Iñaki Gabilondo llegint-vos un article de la Viquipèdia o Federico Jiménez Losantos trucant en nom vostre a la pizzeria per demanar el sopar a domicili. En canvi, Mònica Terribas o Antoni Bassas no us podran fer de secretaris virtuals: tot i que Google començarà aviat a vendre aquí el seu altaveu Home, Assistant no parla català ni està previst que ho faci a curt termini.

Millores a la resta de serveis

Els altres serveis de Google també guanyaran intel·ligència en els pròxims mesos. El correu electrònic Gmail, que ara ja suggereix respostes breus als missatges que rebem, començarà a proposar-nos frases senceres quan redactem els missatges. A l’àlbum d’imatges Google Photos serà encara més fàcil millorar les fotografies: amb un botó es podrà separar automàticament el primer pla i el fons i tractar-los per separat, i amb un clic podrem acolorir les fotos antigues en blanc i negre. Als països on sigui legal el reconeixement facial, l’aplicació et proposarà compartir cada foto amb les persones que hi surten. La càmera de Google Lens reconeixerà més tipus d’objectes i proporcionarà més informació relacionada. Les indicacions de Google Maps -que des d’ara també calcula rutes amb moto- inclouran realitat augmentada: fletxes superposades a les fotografies de Street View ens indicaran cap a quin costat hem de caminar quan sortim del metro, i pel camí ens suggeriran botigues que poden ser del nostre interès: Google no oblida que el seu negoci són els anuncis.

Aquestes funcions i altres aniran incorporant-se a les aplicacions existents. Però ja vindran de sèrie a la nova versió P del sistema operatiu Android, ja disponible en forma preliminar per a desenvolupadors. El canvi més visible és la desaparició dels tres botons de navegació omnipresents a sota de la pantalla, substituïts per gestos de lliscar el dit des de baix per activar el selector d’aplicacions. Tothom s’ha afanyat a comparar-los amb els de l’iPhone X però pocs recorden que van aparèixer per primera vegada als telèfons Palm Pre del 2009 i als BlackBerry 10 del 2012. En el seu moment no van ser ben acollits, però irònicament els acabarem veient als futurs models amb Android P de les dues marques, ara propietat de la xinesa TCL.

Android P també estarà farcit d’intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic. El telèfon aprendrà dels hàbits de l’usuari i s’anticiparà a les seves accions per tal d’optimitzar el consum de bateria, com ja fa Huawei en els models més recents. Fins i tot farà servir la informació que acumula sobre l’ús d’aplicacions per suggerir-nos, per exemple, que tanquem l’aplicació de YouTube si considera que portem massa estona mirant vídeos. Una mena de control parental per a adults.

Ara bé, P no és l’únic sistema operatiu nou que Google ha presentat. També arriba Android of Things, una variant per a objectes connectats. El més significatiu no són les seves funcions, sinó que Google garanteix tres anys d’actualitzacions de seguretat i les distribuirà directament als dispositius, sense delegar aquesta operació en els fabricants com passa ara amb els telèfons. L’internet de les coses no pot quedar en mans de qualsevol.

Totes les novetats que Google ha presentat a I/O fan evident dues coses. La primera és l’enorme capacitat de processament de què disposa l’empresa. Amb la tercera generació dels xips TPU per a ús intern, els primers que necessiten refrigeració líquida, ha multiplicat per vuit la seva potència d’aprenentatge automàtic. La segona és la immensa quantitat de dades que Google acumula sobre nosaltres. Últimament ens hem posat les mans al cap per l’explotació de la nostra informació que practica Facebook, sense adonar-nos que Google ens coneix encara millor. La diferència és que la primera empresa ens desperta rebuig, mentre que percebem com a útils els serveis que la segona ens ofereix a canvi. Naturalment, serà cada usuari qui decideixi si vol permetre que Google el suplanti en determinades situacions. I saben què? Pel que he vist aquests dies, començo a pensar que jo em deixaré.

Més continguts de