Google+, t'agradi o no

R econec que encara no sé com m'he de prendre la intervenció de Larry Page al final de l'acte inaugural de la convenció anual I/O de Google. Després de tres llargues hores en què uns quants vicepresidents, amb Vic Gundotra al capdavant, van explicar amb pèls i senyals les novetats en els serveis de Google als 6.000 assistents i al milió d'espectadors que ens ho miràvem per YouTube, Page -un dels fundadors i actual conseller delegat de l'empresa- va sortir a l'escenari del Moscone Center de San Francisco i ens va clavar un discurs en què convidava el sector tecnològic a abandonar els enfrontaments i les comparacions entre empreses i a concentrar-se en la creació de coses "que encara no existeixen".

Les paraules de Page, encara més dramàtiques en la seva veu afeblida per una greu malaltia de les cordes vocals, semblaven una nova versió del Don't be evil (No siguis dolent), el lema informal dels inicis de Google, quan l'empresa no era el monstre actual que domina la xarxa i té el seu sistema operatiu Android instal·lat en 900 milions de dispositius. Però l'apel·lació a crear coses noves no acaba d'encaixar al final d'una sessió en què no es va anunciar cap innovació, sinó renovacions de serveis existents incorporant-hi prestacions que altres ja ofereixen.

Per exemple, Play Music All Access és un nou servei de música que permet escoltar milions de cançons als telèfons i tauletes Android en règim de barra lliure (9,99 dòlars mensuals; dos dòlars menys si t'hi apuntes abans del 30 de juny). A l'estil de Spotify, Deezer i Nokia Music, vaja. L'aportació de Google són les recomanacions personalitzades, a partir del que hem anat escoltant i del que agrada als nostres contactes de Google+.

Precisament Google+ està en el centre de moltes de les novetats, i formar-ne part -d'allò més senzill si ja ets un dels 425 milions d'usuaris de Gmail- resulta ja imprescindible per accedir a determinades opcions. Google vol que fem servir la seva xarxa social i l'ha renovat de dalt a baix, donant més presència a les imatges, el tipus de contingut que genera més activitat a Facebook i que és en la base d'Instagram i Pinterest. El nou disseny recorda molt el d'aquest últim servei, i les noves funcions faciliten el retoc fotogràfic. L'empremta de Google es fa notar en un detall inquietant: Google+ és capaç d'etiquetar automàticament les fotos que hi publiquem, perquè pot reconèixer els objectes i les persones que hi surten.

També està vinculat al compte de Google+ el nou Play Game Services , un sistema com el Game Center d'Apple o els dels fabricants de videoconsoles, que serveix per intervenir en jocs multiusuari, guardar les puntuacions màximes o continuar en un dispositiu -sigui Android, iOS o Chrome- la partida que hem començat en un altre.

També procedeixen de Google+ els Hangouts , un apliservei que agrupa per fi en una sola les diverses plataformes de comunicació en temps real que té Google, des de Talk fins a G+ Messenger. A partir d'ara és una aplicació independent de xat i videoconferència que es pot instal·lar en dispositius Android, Apple i al navegador Chrome. L'objectiu, esclar, és combatre la puixança de WhatsApp, Kik, Line i altres xats nascuts directament per als mòbils.

Google Maps també ha estat reformat, amb un nou aspecte semblant al d'OpenStreetMaps, més integració de les funcions d'Earth i personalització dels mapes a partir de les consultes prèvies de cada usuari. Els establiments visitats poden ser puntuats (a Google+, naturalment) i oferir descomptes i promocions. A l'estil de Foursquare, doncs.

Fins i tot hi ha novetats en el cercador , el servei primigeni de Google. Els 750 milions d'usuaris de Chrome, el navegador de la casa, podran activar-lo amb la veu dient "OK, Google". I les respostes intentaran anticipar-se a la consulta següent: si busques la població d'un país, et mostrarà també un gràfic amb la seva evolució històrica, comparada amb la d'altres llocs. Una mica com fa Wolfram|Alpha.

Per tant, gairebé res que no existeixi ja. Això sí, amb una integració impecable entre serveis -per exemple, les notificacions llegides en un aparell ja no es tornaran a veure en els altres- i la llegendària potència dels algoritmes de Google al darrere. Relativament desapercebudes van passar, en canvi, dues novetats amb capacitat per afectar el conjunt de la xarxa: la promesa que els serveis de geolocalització d'Android consumiran menys de l'1% de la bateria del mòbil cada hora; i la introducció de dos nous formats de fitxer multimèdia -el WebP per a fotos i el VP9 per a vídeos- que ocupen entre un 30% i un 50% menys que els actuals i consumeixen així molt menys ample de banda, un recurs que va escàs en les xarxes mòbils.

El que no es va veure dimecres a l'escenari de San Francisco van ser dispositius: ni nova tauleta Nexus, ni Google TV ni les ulleres Glass presentades l'any passat. Els únics aparells a la vista: una versió de l'smartphone Samsung Galaxy S4 amb Android a pèl, sense els complements que hi posa el fabricant coreà, i el portàtil ultralleuger Chromebook Pixel, valorat en 1.200 dòlars, que es van emportar de regal tots els assistents a la convenció.