CRÍTICA DE SÈRIES

I si Guardiola hagués sigut una dona?

‘Home ground’ exposa les reticències als lideratges femenins en el món del futbol

Què fas quan et quedes sense l’entrenador del teu club de futbol masculí just abans d’arrencar la temporada en què us estreneu a Primera Divisió? Espen Eiden (Morten Svartveit), director tècnic del Varg IL noruec, decideix prendre una mesura extrema: fitxar Helena Mikkelsen (esplèndida Ane Dahl Torp), la professional que ha aconseguit portar l’equip femení que entrena a la Champions League. Eiden té clar que la tècnica ha donat prou mostres dels seus mèrits per accedir al càrrec. Al cap i i a la fi, cap entrenador a Noruega ha aconseguit el mateix que ella, arribar a la competició internacional de primer nivell. Però patrocinador, jugadors, premsa i afició no li posaran les coses fàcils.

La sèrie Home ground, una de les sensacions de la temporada, explora les reticències als lideratges femenins en un dels territoris d’exclusivitat masculina per excel·lència. Poques disciplines com l’esport masculí han contribuït a nodrir discursos masclistes al voltant de les capacitats, el protagonisme i els mèrits de les dones. La sèrie noruega creada per Johan Fasting no té por a posar el dit a la nafra i evidenciar els prejudicis del món del futbol davant l’excel·lència femenina. Mikkelsen afronta una pressió brutal per aconseguir resultats, a la qual se sumen l’escepticisme de certs jugadors, el menyspreu del patrocinador, un seguit d’amenaces i insults anònims a les xarxes però també a casa seva, les dificultats de conciliació en la cura de la filla com a mare soltera que és i un atac sexual per part d’un altre entrenador.

Afortunadament, Mikkelsen no queda reduïda a heroïna feminista d’una peça la personalitat de la qual es resumeix en un titular. Ja en el primer episodi, una de les seves jugadores li retreu la contradicció d’haver lluitat pel futbol femení per abandonar-les davant la primera oferta d’un club d’homes. I la protagonista pren, al llarg dels deu capítols que dura la primera temporada, moltes decisions incòmodes que no la fan especialment simpàtica ni irreprotxable. La sèrie s’allunya així d’aquells patrons narratius típicament nord-americans en què una persona o equip que ha de demostrar la seva qüestionada però innegable vàlua supera tota una sèrie d’obstacles per culminar en un triomf net que tothom celebra.

A Home ground s’equilibra molt bé la denúncia de les moltes pressions i menyspreus que Mikkelsen pateix pel fet de ser dona amb tota una sèrie de cagades, enfrontaments i càrregues pròpies de la feina que hauria assumit igualment un home. D’aquesta manera, la sèrie funciona també com un molt bon drama ambientat en el món del futbol que fa atractius per a qui no segueix els esports les moltes tensions i conflictes que s’hi viuen, des del paper dels aficionats com a agents de pressió a les agendes pròpies de cada jugador passant pels sacrificis qüestionables que es fan en nom de l’equip fins a la toxicitat dels pares-entrenadors hiperexigents que acaben ofegant el talent dels fills o la cara bruta de qualsevol negociació.

La modèstia del club protagonista i les estratègies de Mikkelsen fan creïble la màxima que una lliga es juga partit a partit, i l’estructura dramàtica de la sèrie, amb les molt ben posades el·lipsis entre episodi i episodi, s’ajusta a aquesta filosofia. De cara a la segona temporada, que s’estrena a Filmin el 17 de setembre, Home ground té previst parlar d’un altre dels temes tabús per excel·lència del futbol masculí, l’homosexualitat. Mentrestant, només retraurem una cosa a l’admirada Helena Mikkelsen: s’identifica molt més amb el Chelsea de Mourinho que amb el Barça de Guardiola.

Johan Fasting per a la NRK1. En emis sió, també en VOSC, a Filmin