FICCIÓ

La HBO navega pel Nova York pornogràfic

David Simon explora la indústria del sexe i l’origen del cinema per a adults amb la sèrie ‘The Deuce’

El director i guionista David Simon, famós per la sèrie The wire, és un dels creadors que més bé han retratat les incoherències i els problemes de la societat nord-americana. Res no s’escapa de la seva mirada inquisitiva, ni tan sols la pornografia, el cavall de batalla de la seva última proposta, The Deuce, escrita amb George Pelecanos, el seu col·laborador habitual. Des d’avui, la plataforma HBO reprèn les emissions regulars de la sèrie, de la qual va preestrenar per sorpresa l’episodi pilot a finals del mes d’agost.

La nova ficció s’ambienta als anys 70 a Nova York, una ciutat que llavors distava molt de la imatge idealitzada i glamurosa que se’n té avui. Bruta, perillosa i més a prop de Taxi driver que de Sexe a Nova York, la metròpoli es presenta com un escenari pel qual circulen drogoaddictes, prostitutes i proxenetes. Mitjançant una història coral, Simon i Pelecanos expliquen el sorgiment i la legalització de la indústria de la pornografia i la seva vinculació intrínseca amb la societat capitalista. En una entrevista a Variety, Simon, que durant 20 anys va treballar de periodista al diari The Baltimore Sun, va detallar que es tractava “d’una història sobre el capitalisme i el naixement d’una nova indústria i què passa amb el món quan una cosa que se suposa que no s’ha de vendre obertament comença a ser legítima”. El guionista ha confessat que un dels motius pels quals van escollir el porno com a tema central de la sèrie va ser que no només permet parlar d’economia, sinó també sobre com ha canviat el llenguatge de la sexualitat els últims quaranta anys. “És una indústria multimilionària que influeix en la manera com venem les coses, des d’una cervesa fins a un cotxe o uns texans. Encara que no estiguis consumint pornografia, estàs consumint la seva lògica”, explica Simon a The Guardian.

La indústria del sexe vista pels creadors de ‘The wire’

Atrapats als baixos fons

Per explorar tots aquests aspectes, la sèrie situa els seus personatges a la zona de The Deuce, el sobrenom que rebia el carrer 42 entre la Sisena i la Vuitena Avinguda, un tram que creuava horitzontalment Times Square. Per allà pul·lulen els bessons Franki i Vincent Martino, interpretats per James Franco: el primer és un jugador amb nombrosos deutes i el segon és un cambrer que ha de treballar en uns quants locals per poder arribar a final de mes. Aquest últim personatge s’inspira en el cas real d’un home que els dos creadors van tenir l’oportunitat de conèixer. Arran de les històries que els va explicar -abans de morir, va arribar a gravar més de noranta hores sobre les seves experiències més salvatges- van poder armar una narració en la qual també apareix Eileen Candy Merrell, una prostituta amb un elevat sentit de la independència que opta pel cinema per a adults com una manera de deixar el carrer. El rol, a càrrec de Maggie Gyllenhaal, és una versió lliure de Candida Royalle, una actriu, productora i directora de pel·lícules pornogràfiques orientades a parelles. A mesura que la narració avança, la Candy anirà desenvolupant un interès genuí pel cinema pornogràfic com a manifestació artística i com un camp per créixer professionalment. Òbviament, la visió de la prostitució de Simon i Pelecanos se situa a anys llum de pel·lícules com Pretty woman, tal com s’han encarregat de recordar durant les presentacions de la sèrie tant els actors com els creadors.

El desplegament de personatges de The Deuce es completa amb un reguitzell d’habitants dels baixos fons de Nova York: proxenetes, camells, policies corruptes i nois de vida dispersa que són arrossegats al costat més fosc de la ciutat. Entre aquests hi ha la Lori, una noia que acaba d’arribar de Minnesota i que es vendrà als carrers de Manhattan, i l’estudiant adinerada Abby Parker, que se sent fascinada pel Vincent. Sigui quin sigui el seu origen, tots tenen una cosa en comú: la necessitat de supervivència, a la qual intenten donar resposta de la millor manera que saben o troben.

Com és habitual en les ficcions de Simon, des de The wire fins a Show me a hero, el retrat que fa de la societat nord-americana és de tot menys amable. La crònica de la vida a Times Square a la dècada dels 70 és incòmoda i deixa veure la duresa de la ciutat amb una ambientació que recorda la de pel·lícules com Mean streets, de Martin Scorsese, i The french connection, de William Friedkin. Tal com va desvelar George Pelecanos, “la intenció sempre va ser que quan algú veiés la sèrie s’assemblés a algun d’aquells films que es van rodar el 1971 i fos com si els descobrís de nou”. L’esforç de caracterització i d’ambientació es va traduir en un pressupost per a l’episodi pilot, de noranta minuts, de 12 milions de dòlars.

El resultat és un univers fosc en què el sexe poques vegades es presenta com un element vinculat a situacions romàntiques i on la ciutat dels somnis és grollera i fastigosament terrenal.

Més continguts de