Hem de desconfiar de les empreses tecnològiques?

No és un defecte, sinó una característica del producte. Al més pur estil de Silicon Valley, Apple ha respost a la indignació dels consumidors quan s’ha sabut que l’empresa alenteix intencionadament el rendiment dels seus iPhones amb el pas del temps. L’opinió majoritària és que es tracta d’un nou cas d’obsolescència programada i que el gegant tecnològic ho fa per afavorir la renovació dels aparells. Però les coses no són sempre el que semblen.

Ja fa gairebé un any -des de la versió 10.2.1- que el sistema operatiu iOS inclou una funció oculta que frena, en determinades situacions, algunes operacions dels iPhone 6 i 6 Plus (2014), 6s i 6s Plus (2015) i SE (2016): entre altres, les aplicacions triguen més a obrir-se, la retroil·luminació de la pantalla perd brillantor, l’altaveu sona més fluix i el flaix de la càmera es desactiva. Segons Apple, això es fa per compensar la pèrdua de capacitat de la bateria dels telèfons amb el temps, evitant així que aquests s’apaguin sobtadament en cas de no poder atendre les peticions del software. Les versions successives d’iOS a partir de la 11.2 han ampliat aquesta característica als iPhone 7 i 7 Plus del 2016, i és d’esperar que en versions futures s’incorporaran també els iPhone 8, 8 Plus i X, tots del 2017.

Apple no deixa de tenir raó. La pèrdua de capacitat de les bateries és intrínseca a la tecnologia d’ió de liti: s’estima que baixa fins a un 80% després de 500 cicles de càrrega. I l’alentiment selectiu del funcionament ara descobert i denunciat és en realitat un dels factors que contribueixen al fet que la vida útil dels iPhones sigui més llarga que la dels mòbils d’altres marques, i que el seu valor en el mercat de segona mà sigui més alt. Però també és veritat que la manera més senzilla de corregir el deteriorament d’una bateria és canviar-la per una de nova, i Apple va ser pionera en la venda de mòbils en què l’usuari no pot canviar la bateria ell mateix, una tendència aviat seguida per la resta de les grans marques i que ha provocat desastres com els incendis dels Samsung Galaxy Note 7.

Si Apple ha comès algun error en aquesta ocasió ha sigut esperar un any per explicar la funció de l’alentiment intencionat, i fer-ho només quan un tercer ho ha descobert. També s’hi afegeix que molts usuaris observen un alentiment del telèfon que no té res a veure amb Apple, sinó amb les exigències de hardware cada cop més elevades de les noves versions de les aplicacions que tenen instal·lades. I, finalment, crida l’atenció el remei que l’empresa ofereix per calmar els seus clients indignats: rebaixar de 89 € a 29 € el preu de la substitució de bateria. No és tan diferent del que va fer l’any 2010: regalar a tots els propietaris de l’iPhone 4 una funda per evitar el curtcircuit de l’antena del telèfon quan s’agafava. Allò sí que era un defecte greu de disseny.

La crisi d’Intel

Un altre gegant de la tecnologia que afronta una greu crisi de reputació és Intel. Aquesta setmana s’ha sabut que gairebé tots els processadors fabricats per l’empresa des del 1995 contenen dos forats de seguretat que permeten l’execució de programari maliciós. No és la primera vegada que l’empresa fa un ridícul aparatós: l’any 1994 es va descobrir que els seus xips Pentium no calculaven bé algunes divisions, introduint errors a partir del quart decimal. S’estima que substituir tots els processadors afectats li va costar a Intel gairebé 500 milions de dòlars. La diferència amb els dos incidents d’aquest any és que la quantitat de xips afectats ara és molt més gran i que la majoria dels equips que els contenen estan connectats a internet, afavorint tant les intrusions com la propagació de les possibles infeccions.

Sense entrar gaire en els detalls tècnics, la vulnerabilitat Meltdown permet que un programari maliciós accedeixi a la memòria del sistema que hauria d’estar reservada per al kernel (el nucli d’aquest). En canvi, la vulnerabilitat Spectre trenca l’aïllament entre els diversos processos (programes) que hi ha funcionant a l’equip i fa possible que un d’ells accedeixi a les dades de l’altre. Els dos forats es basen en l’anomenada execució especulativa de codi, un mecanisme que els fabricants de processadors apliquen per accelerar el rendiment dels seus productes i del qual, sembla, han abusat.

De moment, Meltdown afecta exclusivament els processadors Intel i, per tant, pràcticament tots els ordinadors amb sistema Windows, macOS i Linux actualment en servei. La part bona és que el forat es pot tapar amb una versió actualitzada del sistema operatiu: Apple ja ho va començar a fer discretament fa uns mesos, les diverses variants de Linux ho estan fent aquests dies i Microsoft va distribuir ahir pedaços per al seu Windows. En canvi, Spectre també afecta els processadors d’altres marques, des d’AMD -rival etern d’Intel- fins als d’arquitectura ARM (és a dir, tots els dispositius mòbils amb sistemes Android i iOS), i costa més de corregir mitjançant actualitzacions de software.

Sigui com sigui, els ordinadors particulars i d’empresa no es veuran gaire afectats per Meltdown, per Spectre ni per les seves mesures de correcció: les aplicacions domèstiques, les d’ofimàtica i els jocs no acostumen a fer servir l’intercanvi de dades amb el kernel del sistema operatiu. L’únic que heu de fer és mantenir actualitzat el sistema operatiu del vostre ordinador o smartphone, una recomanació que hauríeu de seguir en qualsevol cas.

On sí que es notarà l’efecte és en les infraestructures de xarxa: els servidors del núvol on funcionen les aplicacions d’internet fan un ús intensiu de la virtualització per mantenir separades les dades dels diversos clients, i la ralentització estimada de fins a un 30% que introduiran els pedaços de seguretat implica que, de cop, la capacitat total de procés dels núvols d’Amazon, Microsoft i Google es veurà reduïda en el mateix percentatge fins que els equips vagin sent substituïts per altres amb uns xips nous que encara no existeixen. Per això la principal damnificada serà la mateixa Intel, que pot esperar una allau de demandes dels seus clients i perdre a favor d’AMD el quasimonopoli que té actualment en el mercat de processadors per a servidors de xarxa. Tampoc no ajuda gens la reputació d’Intel que el seu conseller delegat, Brian Krzanich, es desfés de la majoria de les seves accions de l’empresa quan aquesta ja coneixia l’existència dels forats de seguretat, però abans que la publicació The Register els fes públics. I encara més inquietant és que Google no informés de l’abast del problema al mes d’abril, quan els investigadors del seu Project Zero el van descobrir.