Quan Hemingway va passar tiquets per valor de 187.000 dòlars

BarcelonaEls periodistes ens queixem sovint de la precarietat que afecta aquest negoci. Això repercuteix en l'alegre dringar de les nostres butxaques, la qual cosa no tindria en realitat massa interès públic si no fos que el fenomen acaba afectant la qualitat de la informació disponible per als ciutadans. Avui voldria repescar una història que dona la mesura de fins a quin punt han canviat les coses.

Resulta que Ernest Hemingway col·laborava al setmanari 'Collier's', una revista de paper cuixé que va aconseguir tirar 2,8 milions d'exemplars durant la Segona Guerra Mundial. La publicació va enviar-lo a França per cobrir la recuperació del país per part dels aliats. El resultat van ser sis articles que els responsables van rebre amb decepció: hi parlava més d'ell que dels protagonistes d'aquells esdeveniments històrics i, segons pròpia confessió, les millors anècdotes se les guardava per als llibres. En canvi, hi va haver una cosa sí que va impressionar la bona gent de 'Collier's': la nota de despeses. 13.000 dòlars de l'època, que, al canvi d'avui, suposarien 187.000 dòlars, segons explicava el portal cjr.org. El contracte era ambigu, perquè parlava de 3.000 dòlars per article, més "despeses raonables". A partir d'aquí, el genial novel·lista va reclamar 9.700 dòlars (actualitzats) per un lloguer de cotxe amb xofer o 26.000 dòlars per "entretenir oficials" –no especifica com (glups)–. La revista va oferir 14.000 dòlars en concepte de despeses per cadascun dels sis articles. En total, 84.000 dòlars.

Molts autors 'freelance' passen penes i treballs, avui, per poder incloure un trist taxi a les seves factures. Això sí, queda un consol: ni amb 84.000 dòlars sense fiscalitzar es va garantir un bon grapat de reportatges. Perquè aleshores, com ara, la principal garantia del bon periodisme són les ganes personals de fer-ho bé. (I els diners, esclar, ho faciliten).