09/12/2011

Hi-hi, ha-ha

2 min

Foreign Policy (FP) torna a editar el seu especial 100 Global Thinkers, un gran reserva periodístic que convé llegir cada any. La notícia que marca la pauta del 2011, segons aquesta tria de "pensadors globals", és l'anomenada Primavera Àrab. Bé. FP és la revista de bord a avions com l'Air Force One, per exemple, i aterra cada mes a la taula dels ministres d'Afers Estrangers des de Tuvalu fins als EUA. Poca broma. Per les seves pàgines desfilen, amb perspectiva nord-americana, els esdeveniments i les idees que configuren o configuraran el món -per tant, no t'enganyis, la teva vida.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

L'especial inclou un altre clàssic: "Els esdeveniments que t'has perdut". Aquí repassen fets mig deixats de banda que poden configurar el mapa de l'any que ve: l'augment de la despesa militar de l'Índia, el desplaçament dels càrtels narcos mexicans cap a l'Amèrica Central i l'extensió de la pirateria a mars més enllà de la Banya d'Àfrica -Perú, Nigèria…

Direu que sóc un pedant i un fatxenda. Que la gent "normal" no llegeix Foreign Policy. Que és una revista per a una minoria d'esnobs. Potser sí. Us replico, però, que FP és al periodisme l'equivalent a les desfilades d'alta costura de París per a la moda. La roba que dus avui és la versió pret-à-porter del que Tom Ford va presentar fa dos anys al Palais de Chaillot. Si no existissin els Foreign Policy, què faríem? Com ens assabentaríem d'aquests esdeveniments i processos que canviaran la nostra vida, que bastiran la història? Com coneixeríem els escenaris del nostre futur? Ara mateix trobo complicat d'arribar-hi per via d'aquest periodisme refugiat en l'infoteniment (informació i entreteniment) que tan bé ens surt a casa nostra. Convé que els Foreign Policy d'aquest món durin. Això ens dóna l'oportunitat que la crisi següent ens agafi desperts i avisats, no pas badant amb el riure tou, hi-hi, ha-ha.

stats