Història d'una fotografia de portada

BarcelonaUn dels moments més bonics del procés de fer una portada és quan preguntes a l'editor gràfic quines fotografies del dia mereixerien ocupar la primera plana. Aquesta és una tria que combina diferents criteris, des del purament estètic al més informatiu, passant per imponderables com la dificultat mateixa de la fotografia o la força que desprèn la imatge. Per això la tria de la foto és un procés col·lectiu, en què discutim periodistes i fotògrafs, per trobar el punt de consens.

De vegades el tema de portada és molt clar i, per tant, es tracta de trobar la millor fotografia sobre aquell tema. Per exemple, quan s'investeix un president, una nit electoral, una riuada o un incendi devastador. En altres casos el tema no és tan clar i s'ha de triar entre diferents opcions. Aquesta tria es fa seguint les propostes de l'editor gràfic. Per exemple, dilluns a la tarda Ferran Forné va proposar fotos sobre quatre temes: cribatges a Cornellà, poc turisme a Barcelona, protestes a Nissan i els aldarulls racials a Kenosha, a Wisconsin.

Aquestes últimes fotos eren sens dubte les més espectaculars i ens va semblar que, amb la Convenció Republicana en marxa, aquest episodi podia tenir un fort impacte a la precampanya. La fotografia que vam triar era la d'un noi negre encarant-se a un policia, però no era de cap fotògraf conegut. Per què? Doncs perquè quan passa un fet com aquest les grans agències triguen a enviar els seus fotògrafs al lloc dels fets i, per tant, la primera cosa que fan és comprar-ne a la premsa local. Mike de Sisti és un fotògraf del Milwaukee Journal Sentinel que, com per art de màgia, ha passat de fotografiar papallones a firmar la portada d'un diari editat a Barcelona gràcies a Reuters. No és fantàstic?