La 2, dins del seu espai Imprescindibles , va emetre divendres un reportatge titulat ¿Quién fue Pilar Miró? Televisió Espanyola fa, catorze anys després de la seva mort, un documental sobre qui va ser durant un temps la seva directora. Paradoxalment ella va acabar sortint d'aquell ens humiliada i amb grans desitjos de venjança.
Com les bones biografies, al marge de parlar d'una dona pionera en molts sentits, retrata un període històric d'Espanya d'una manera molt crua però també molt franca. És a dir, el bo d'aquest reportatge és com a través de la personalitat d'una dona acaba traspuant la situació d'un país que en el moment que ella vol començar a treballar és ple de pallussos incompetents aferrats a les inèrcies d'una dictadura. I comença a navegar contra corrent.
El documental comença amb les reaccions dels que assisteixen a la vetlla de Pilar Miró. I a partir d'aquí ens remuntem als orígens de la directora de cine per entendre el seu caràcter. A través de declaracions d'ella, en una entrevista d'arxiu molt franca, i dels seus amics, anem avançant en la seva carrera professional.
El documental entrellaça a la perfecció les qüestions purament professionals i polítiques amb l'àmbit més emotiu i íntim de la realitzadora. T'adones com les inquietuds intel·lectuals, l'exigència personal i la necessitat de l'excel·lència en tots els sentits van aconseguir tenir influència en un àmbit més públic i social. Però a la vegada t'adones com tot un seguit de virtuts que generen beneficis són automàticament rebutjades per l'Espanya més cateta , masclista i retrògrada.
El reportatge no és una oda ni un agraïment pòstum a la feina feta. Aborda també els aspectes més delicats de Pilar Miró amb sinceritat. Política, censura, desamor, un fill, cinema, actors, actrius, judicis, diners, poder... Un reportatge interessantíssim perquè et fa comprendre a través de les vivències personals d'una dona la realitat d'una Espanya que, malauradament, no ha canviat gaire.
