Iceta: una tempesta en un got de xupito

BarcelonaQuan es va assenyalar el líder del PSC com a candidat a presidir el Senat, el corrent majoritari en el gremi de la tinta opinava que era una concessió al sobiranisme. Alguns es van arrapar tant a aquest mantra que, fins i tot anunciat el bloqueig d'Esquerra –però no només d'Esquerra–, ells seguien amb la seva quixotesca lamentació. És el cas de l’'Abc', que obria portada dijous amb: “Sánchez utilitza el veto a Iceta per blanquejar les seves cessions al separatisme”. Però de quines cessions parlen exactament? ¿De no enviar els tancs per la Diagonal? 'El Mundo' es llepava els bigotis i somiava amb un Sánchez escuat i sense renovar el lloguer de la Moncloa: "El 'no' d’ERC a Iceta posa en risc la investidura de Sánchez”. Però tot aquest drama ha durat vint-i-quatre hores: el titular d'avui al mateix rotatiu ja era calmós: "ERC estén la mà per investir Sánchez després de tombar Iceta". Tot en ordre, a can caverna: necessiten qualsevol entesa socialista amb els independentistes per poder mantenir el seu relat de l'Espanya tensionada per culpa de 'los amigos de ETA'.

'El Periódico', mentrestant, dibuixa un arc narratiu clar i cristal·lí. Ahir el titular era "El cop de porta a Iceta enfonsa la distensió" –drama!, catarsi!– i avui ja és "Sánchez intenta treure rèdit del veto a Iceta" –recuperació!, la vida continua!–. També 'La Vanguardia' relativitza la foguerada del dia anterior, amb "ERC separa el veto a Iceta de la relació amb Sánchez". El líder del PSC ha pagat les seves ofenoses gesticulacions –que si la paella, que si 'Goldfinger', que si el suport a manifestacions qüestionables– però aquesta minicrisi no alterarà el problema de fons, des del punt de vista mediàtic: la premsa catalana segueix reclamant la via racional del diàleg mentre que l'espanyola ho considera anatema. I, així, va passant la vida.