Informació i propaganda
Dues germanes bessones han salvat el seu germà. Gran esdeveniment fet públic abans-d'ahir. Aplicant el diagnòstic preimplantacional, els metges trien algun dels fills concebuts in vitro quan encara és un embrió. Un cop nascut, el mal anomenat nadó-medicament ajudarà, via trasplantament, a curar el germà malalt. Formidable, oi? Potser. A mi em preocupa que el periodisme, en aquest cas, no ha estat gaire a l'altura. No ens han donat tota la informació. Almenys aquesta: entre el 2006 i el 2012, la Comisión Nacional de Reproducción Humana Asistida, que supervisa cada cas, ha rebut 40 sol·licituds vàlides, de les quals en va rebutjar nou. De les 31 acceptades només en un cas va néixer un nen apte com a donant. Ara ja en són dos. Més: cal una mitjana de 16 embrions humans per aconseguir-ne tres de compatibles i això no implica que algun s'implanti correctament i es desenvolupi. El metge que va dirigir l'altre cas d'èxit ja explicava al gener que "molts pares vénen amb esperances sobredimensionades: el procés de reproducció assistida és molt complex i el trasplantament tampoc no és un passeig".
Estem parlant d'un tractament que consisteix a triar un humà i descartar-ne d'altres (potencials, si voleu) amb una taxa d'èxit del… 5%. Per què falta la informació incòmoda però vital per prendre decisions en un afer tan costerut? Per què aquesta presentació de color de rosa? Fa l'efecte d'aquelles notícies incertes en què s'insinua que s'ha trobat el tractament contra tal malaltia, que fan sofrir la gent que la pateix i no se'n surt. Només faltava la roda de premsa del cas, amb els protagonistes davant el gran cartell de la clínica, com les rodes de premsa del futbol o un photocall qualsevol. No em sembla bé inflar les expectatives de les parelles amb nanos malalts. Una informació més acurada ajudaria més la gent. Llàstima.
