El Japó llança la bomba d'Hiroshima (i Torra allarga el 155)

BarcelonaQualsevol acció repressiva és sempre una reacció. Sigui el mascle que no accepta que ella l'ha deixat d'estimar, sigui la minoria racial que és esclafada per sortir al carrer a reclamar drets bàsics. A partir d'aquí, els emblanquinadors de repressors activen la seva maquinària discursiva per justificar el correctiu aplicat. I la tàctica bàsica consisteix a convertir el càstig en inevitable i, per tant, en responsabilitat de qui comet la falta que l'activa. Ja ho sabies, que si marxaves de casa et mataria, puta.

Quan 'El Periódico' titula “Torra allarga el 155” segueix aquest esquema de justificar l'agressor. Cal tenir present que el nomenament no violenta cap llei. L'aplicació del 155 és una mesura absolutament discrecional, que violenta el principi fonamental segons el qual el president de la Generalitat té llibertat per designar el seu gabinet. El partit quasi únic PPPSOECs està perpetrant un acte polític, no pas jurídic. El diari de Zeta, a més, inclou aquest subtítol: “Rajoy mantindrà la intervenció de la Generalitat com a resposta a un Govern amb presos i fugits”. Un cop més assumeix la retòrica de l'agressor, quan parla de “fugits”. Només cal comparar-ho amb com 'La Vanguardia' –per esmentar el diari dels equilibris– parla a la seva portada d'“exconsellers que són a Bèlgica” (i Europa està deixant clar que, si d'alguna cosa fugen Comín i Puig, és de la injustícia). També s'adopta el llenguatge del castigador quan no es penalitza que Rajoy es negui a publicar al DOGC els nomenaments: hi ha qui ho qualifica de cop d'Estat, ja que l'elevació de l'acord al 'Diari Oficial' és un acte degut i reglat. Per tant, no hauria d'estar subjecte al caprici polític de qui té el poder en aquell moment.

Ja t'ho vaig dir, Catalunya, que anaves massa curta de faldilles.