Mèdia 20/11/2011

Joan Capri, pròxim CD de la col·lecció amb el millor humor català

Precursor dels monòlegs a Catalunya i àcid comentarista dels problemes de la vida moderna, Capri s'afegeix diumenge que ve a la col·lecció de l'ARA amb el millor de l'humor català.

Ara
2 min
Joan Camprubí, Capri, en una fotografia dedicada als seus fills.

BARCELONALa col·lecció del millor humor català de l'ARA continua diumenge que ve amb el CD dedicat a Joan Capri. Es tracta d'una recopilació d'onze dels seus millors monòlegs, enregistrats entre els anys 1961 i 1972. S'inclouen clàssics com Les pastilles, en què es fa una divertida defensa de l'ús dels ansiolítics (anticipant-se a l'era de l'estrès). O bé Ja tenim minyona, en el qual un petit burgès cedeix a totes les desorbitades pretensions laborals d'una assistent domèstica perquè l'únic interès que té és poder presumir socialment que disposa de minyona.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Sota l'aparença costumista amable de l'humor de Capri s'amaguen capes més punyents i vitriòliques, com quan declara: "L'infart és el retiro dels que treballen, condemnats ara a cadira perpètua. Per burros. Per treballar".

La majoria dels monòlegs, de vigència sorprenent, estan escrits pel mateix Capri, tot i que n'hi ha també d'altres autors, com Si vols un noi, coescrit per Josep Maria Espinàs i Lluís Borrell.

"No servia per a res més"

Capri era el nom artístic de Joan Camprubí i Alemany. Va néixer a Barcelona el 10 de juliol del 1917. Veí del barri gòtic durant tota la seva vida, va créixer en una família nombrosa de nou germans. Reconeixia irònicament que havia fet els primers diners en el teatre d'aficionats, ja que "no servia per a res més". El primer èxit li va arribar amb l'obra Camarada Cupido, escrit per Xavier Regàs.

Era a principis dels 50 i, des d'aleshores, es va especialitzar en monòlegs que regularment enregistrava en discos de vinil de set o dotze polzades, tot i que no va abandonar mai el teatre de text. Va ser un habitual del Romea, on va interpretar obres com Romeu de 5 a 7 (1957), Un metge imaginari (1965) i un Don Juan Tenorio (1976) al costat de Mary Santpere. També es va deixar temptar pel cel·luloide, a les pel·lícules En Baldiri de la costa (1968) i L'advocat, l'alcalde i el notari (1969).

Amb la popularització de la televisió va viure una represa de la seva carrera amb la sèrie Doctor Caparrós, amb la companyia de Maria Matilde i Joan Pera. Del circuit català de TVE va saltar a TV3 l'any 1990, amb la sèrie Amb l'aigua al coll. Creu de Sant Jordi el 1982 i Medalla d'Or al mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona, va morir el 4 de febrer del 2000. Uns dies abans havia ingressat a la Vall d'Hebron per les cremades provocades per un incendi que s'havia declarat a casa seva.

stats