‘Joc de trons’ i ‘Veep’ certifiquen el relleu dels premis Emmy

Barcelona“La pirateria és millor que un Emmy”. La frase, pronunciada per un executiu de Joc de trons, és de fa uns mesos i pretenia explicar com les descàrregues il·legals han contribuït a convertir la sèrie en un fenomen global. Des d’ahir, tanmateix, aquesta saga fantàstica pot presumir de liderar el rànquing de sèries més piratejades i d’haver sigut llorejada pels Emmy. Justícia poètica per a una sèrie que havia sigut tradicionalment maltractada pels guardons de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències de la Televisió dels EUA.

En les temporades anteriors només havia aconseguit premis tècnics i un guardó com a actor secundari per a Peter Dinklage. Però aquest any Breaking bad ja no competia i la sèrie ha sabut aprofitar el forat per reclamar el seu tron i coronar-se com a millor drama. El moment de lliurar el premi va ser un dels més emotius de la nit, ja que qui l’atorgava era Tracy Morgan, de 30 rock, en la seva primera aparició pública després de l’accident que va patir fa un any i que li ha deixat lesions cerebrals. Joc de trons va endur-se també les estatuetes a millor guió, direcció i actor secundari -altre cop per a Dinklage- i vuit premis tècnics.

En l’apartat de comèdia també hi va haver nova reina, o virreina, o vicepresidenta més aviat. Després de tres nominacions sense premi, Veep va rebre el preuat guardó de millor comèdia de l’any i aconseguia una fita: trencar la ratxa de Modern family, que havia guanyat en aquesta categoria cada any des que es va estrenar, el 2010. Julia Louis-Dreyfus s’enduia el guardó a actriu protagonista de comèdia i Tony Hale aconseguia el premi a millor secundari. La distinció a millor guió completava el pòquer de premis Emmy que va rebre aquesta sàtira política, que ironitza sobre la irrellevància de la figura del vicepresident dels Estats Units.

A banda de Modern family, una altra de les derrotades va ser Big Bang, ja que l’existosa sèrie no va aconseguir cap guardó. De fet, el seu protagonista principal, Jim Parsons, ni tan sols estava nominat tot i haver guanyat quatre cops anteriorment l’Emmy per la seva interpretació de Sheldon Cooper. Tampoc va tenir gaire sort Orange is the new black. Després d’haver competit en comèdia, ara ho provava com a drama, però només aconseguia l’Emmy a millor actriu secundària, per a Uzo Aduba. En l’apartat còmic, Allison Janney va aconseguir un premi que ja havia recollit en sis ocasions anteriors. D’aquesta manera va empatar amb Ed Asner com a posseïdora de més premis Emmy interpretatius.

Jon Hamm es rescabala

Aquest any tocava acomiadar Mad men i Jon Hamm, és a dir, Donald Draper, que va recollir el premi a millor actor protagonista. Es treia així l’espina d’haver sigut nominat onze cops anteriorment -incloent-hi set vegades per cadascuna de les set temporades anteriors de la sèrie que l’ha convertit en un immortal de la televisió-. El seu va ser un dels agraïments més sobris, fins i tot tristos, de la nit, tot i que va pujar a l’escenari ignorant les escales i grimpant a pols, mig arrossegant-se. El premi a millor actriu de drama va ser per a Viola Davis per How to get away with murder. La intèrpret va oferir un speech reivindicatiu: “L’únic que separa les dones de color de la resta són les oportunitats”, va dir qui s’ha convertit en la primera actriu negra a guanyar l’Emmy en aquesta categoria.

Els principals premis interpretatius es van completar amb el de millor actor de comèdia, que va obtenir com era previsible Jeffrey Tambor pel seu delicat retrat d’un home que assumeix la seva transsexualitat quan està a punt de fer 70 anys. La sèrie Transparent, d’Amazon, va recollir també les distincions a millor direcció en comèdia -per a Jill Solloway- i actor convidat -per a Bradley Whitford-. En el seu discurs d’acceptació, Tambor va adreçar-se a la comunitat transsexual: “Gràcies per la vostra paciència, pel vostre coratge, per les històries, per la inspiració. Gràcies per deixar-nos ser part del vostre món”. El moment de lliurar-li el premi va ser un dels més humorístics de la nit. Jimmy Kimmel era l’encarregat de fer-ho, però abans de pronunciar el seu nom es va menjar el tros de la targeta on s’anunciava el guanyador. “Jo ara podria donar l’Emmy a qui volgués”, va bromejar.

Una altra triomfadora de la nit va ser Olive Kitteridge, que va arrasar en la categoria de minisèrie: a banda de recollir el premi a millor minisèrie, aquesta melancòlica mirada en quatre capítols a un personatge femení extremament misantrop va endur-se també el de guió, direcció, actor principal (Richard Jenkins), actriu principal (Frances McDormand) i actor secundari (Bill Murray). Per contra, True detective, que va aconseguir un grapat de premis amb la seva primera temporada, no va aconseguir ni tan sols estar nominada.

Més enllà de sèries, els premis també van distingir alguns programes de televisió. The voice va endur-se l’Emmy al reality show, i Inside Amy Schumer va coronar-se com a millor programa d’esquetxos. I un altre adéu: Jon Stewart ja no presenta el The daily show però els Emmy van voler que marxés amb bon regust de boca. Després de dues edicions en què el guardó de talk show va recaure en el seu deixeble Stephen Colbert (per un programa que ell produïa), diumenge el seu programa va tornar a guanyar el premi, ni més ni menys que per divuitena vegada. El palmarès principal es completa amb el premi que va rebre Bessie com a millor telefilm.

Samberg

La gala va tenir Andy Samberg com a presentador. L’exmembre de Saturday night live i actual protagonista de Brooklyn nine-nine no va convèncer en aquest rol: el seu humor blanc de regust adolescent no va lligar del tot bé amb els inevitables acudits punyents contra alguns dels presents i les referències a escàndols escabrosos de l’any.

El que va ser un dels principals protagonistes de la gala no estava nominat i ni tan sols ocupava una de les 7.100 butaques del Microsoft Theater de Los Angeles. Es tracta de Donald Trump, l’estrident candidat republicà a president dels Estats Units, que va ser objecte de diverses bromes al llarg de la nit. Samberg va obrir la veda tan sols tres minuts després d’arrencar el xou: “És cert que Trump sembla racista… -admetia el presentador, entonant la frase com si hi anés a afegir un “però...”, només per frustrar aquesta expectativa i concloure-: …mmm, què més?” Samberg també va ironitzar amb el fet que Robert Blake -absolt polèmicament de la mort de la seva dona- i Bill Cosby -acusat de drogar dones per abusar-ne sexualment- havien presentat anteriorment els Emmy: “He de fotre el camp ara mateix!”, va dir.

On sí que va demostrar el seu domini és en l’art del videogag: la cerimònia es va obrir amb un esquetx on simulava que es passava un any mirant sèries per poder seguir els sopars de serièfils. Però com que dilluns els Emmy no van descobrir nous títols que no estiguessin ja avalats pel públic o la crítica, els seguidors de sèries no necessitaran un refugi i reserves de pizza il·limitades per posar-se al dia.