L’ARA ofereix el sisè número d’‘El Món d’Ahir’

La revista es podrà aconseguir aquest cap de setmana

“Entre la història, la literatura i el periodisme hi ha una intersecció difícil de delimitar, i encara més difícil de batejar. Però tots sabem que és un espai real”. La revista El Món d’Ahir defineix d’aquesta manera l’àmbit en el qual es mouen els seus continguts, i ha encunyat el terme història d’autor per referir-s’hi. “El nostre objectiu és posar les nostres pàgines a disposició de bons narradors, per tal que escriguin sobre el passat”, explica la revista a la seva web. “Aquesta publicació no té com a objectiu principal divulgar, analitzar o descobrir: està pensada per gaudir del doble plaer de llegir i d’emmirallar-se en el passat”, afegeix. La revista, dirigida per Toni Soler i que té Jordi Sellas com a director executiu, està editada per Minoria Absoluta.

El Món d’Ahir va néixer el desembre del 2016 i s’edita amb periodicitat trimestral. Ara acaba de publicar el seu sisè número, que aquest dissabte i diumenge es podrà aconseguir juntament amb l’ARA per un preu de 20 euros.

L’entrega d’aquesta primavera, de 224 pàgines, inclou un extens dossier, titulat Valencians, en què nou autors reflexionen, des de diferents punts de vista, sobre els orígens de la identitat valenciana, sobre les relacions del País Valencià amb Catalunya i amb Espanya, sobre l’obra d’Ausiàs March i sobre alguns episodis històrics rellevants per a aquest territori, entre altres aspectes. Escriptors, historiadors i periiodistes valencians com ara Vicent Baydal, Joan Benesiu, Purificació Mascarell o Vicent Sanchis signen els articles d’aquest dossier, que també compta amb la participació del poeta Enric Casasses i del periodista Enric Juliana, i que es completa amb un text extret de l’assaig Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster.

Més enllà d’aquest bloc temàtic dedicat al País Valencià, el sisè número d’ El Món d’Ahir dedica també unes pàgines al pintor Alfons Vila i Franquesa, que, amb el sobrenom de Juan Bautista Acher, va ser un destacat militant anarquista, partidari de l’acció directa i especialista en la fabricació de bombes casolanes. Antonio Soler recorda la seva figura. Xavier Aldekoa, per la seva banda, relata el periple del cèlebre explorador britànic Henry Morton Stanley, que, després de trobar David Livingstone, “va recórrer milers de quilòmetres de la selva africana amb una perseverança que li va valdre entre els nadius el malnom de Bula Matari, és a dir, el que s’obre camí”. A més, Mònica Planas parla de la història de la cocaïna, que abans que se’n descobrissin els efectes nocius va ser utilitzada fins i tot com un medicament. I Sílvia Soler rescata el cas de Ramon Vidal, un badaloní que va ser afusellat l’any 1939 arran de la delació d’una veïna.

Com és habitual, a banda dels textos la revista també reserva espai a les imatges, com una col·lecció de fotografies de pescadors captades per Txema Salvans que conviden a reflexionar sobre l’espera, o les que recupera Joan Fontcuberta de la frustrada expedició en globus al pol Nord el 1897 liderada per l’enginyer suec S.A. Andrée.

Etiquetes

Més continguts de