"Quan vius al carrer, ets invisible": Jaume Marsé en 15 frases, a 'El Convidat'

Barcelona1. "Vaig estudiar periodisme i vaig treballar al 'Correo Catalán', vaig col·laborar amb el 'Tele/eXprs' i amb el 'Diari de Barcelona', i al final va arribar un moment que em van dir: 'Diari on treballes tu, diari que tanca'. I ja no m'hi vaig dedicar més. Després vaig estar uns anys treballant en patents i marques".

2. "A l'Escola Oficial de Periodisme de la Rambla vaig coincidir amb Ferran Monegal, Màrius Carol i Karmele Marchante, que aleshores era Carmen, filla d'un tinent coronel, que així va sortir ella, criada de caserna en caserna".

3. "L'alcohol et pot portar al carrer, però el que és segur és que el carrer et portarà a l'alcohol. Què hi ha avui dia que valgui un euro? Et pots comprar una barra de pa, però no res per posar-t'hi a dins. En canvi, sí que et pots comprar un cartró de vi del més barat, que et treu el fred i la sensació de gana i fa que no pensis què punyeta fas tu al carrer, si has estat jove, has tingut una família que vivia bé, has tingut dona i fills, t'has guanyat la vida bé, has fet vacances a la Costa Brava...".

4. "Jo era alcohòlic, i la gent es va apartant dels alcohòlics, lògicament. La família t'ajuda, però passa el temps i veuen que si et deixen diners te'ls gastaràs en cervesa. La meva ex i el meu fill no ho van arribar a saber mai, com havia acabat, perquè ja ens havíem separat".

5. "La família t'ajuda, però arriba un moment que se'n cansa. Una persona pot sacrificar-se per la família, però el que no pot ser és que perquè una persona sigui alcohòlica s'hagi de sacrificar tota la família i que aquesta persona no deixi l'alcohol".

6. "De jove mai vaig pensar que acabaria al carrer, penses que no et tocarà mai, que això és cosa d'un altre tipus de gent. La gent et veu al carrer, ets un sensesostre, i no es qüestionen d'on has sortit, i la gent no neix al carrer".

7. "Quan passes la nit al carrer, dorms si fa bon dia i si estàs a prop d'algú de confiança. Un dia una colla de nens de casa bona van anar passant per davant meu i em van anar clavant cops un per un, per divertir-se".

8. "Moltes vegades havia pensat 'd'aquí ja no surto, perquè estic fet un fàstic i no puc ni demanar feina'. El més còmode hauria estat tirar-se al metro, que és la manera que tot s'acaba molt ràpid. Però ho anava deixant per a quan estigués més desesperat. No ho vaig arribar a fer i ara n'estic satisfet, perquè ara gaudeixo de la vida".

9. "Quan els d'Arrels em van oferir ajut, jo els vaig dir que sí de seguida. Hi ha gent que al carrer es fa d'una manera que els costa acceptar l'ajuda".

10. "La vida és com un llibre. Hi ha gent que té una vida monòtona com una guia de telèfons. A mi m'agrada pensar que la meva vida és com un novel·la d'Agatha Christie, que no t'imagines al final. Si sabés com s'acaba, amb quina il·lusió seguiria vivint?".

11. "Les papereres del voltant de les escoles són com un supermercat per als sensesostre, perquè molts nens llencen els entrepans perquè s'avorreixen que cada dia sigui el mateix".

12. "Quan et trobes al carrer i et despertes al matí, el primer que penses és 'ara què faig?' i 'a l'hora de dinar tindré alguna cosa per menjar'?".

13. "Quan Robinson Crusoe arriba a l'illa deserta el primer que pensa és a fer una foguera perquè el vegin. Quan ets al carrer aquesta etapa la passes, ets invisible. Si encens un a foguera, veuran la foguera i no et veuran a tu".

14. "Restablir els lligams amb els meus germans i el meu fill? Com es fa això? A la vida tot és resultat d'un seguit de coses. Si això es trenca, després ja no es pot continuar. Pots començar una cosa nova, però no continua la d'abans. Si un pont cau, pots construir-ne un altre, però el que ha caigut ja no tornarà a existir".

15. "Si ara tornés a tenir 20 anys no faria gens de cas d'un tio de 63 anys, i no em serviria per arribar als 63 com estic ara, però sí per disfrutar la joventut com ho vaig fer. I saber que almenys he viscut".