L'anunci de l'estiu: ja hi tornem a ser

Ja ha passat un any. Sí. Ja fa un any del " Tonight tonight tonight... " i les platges d'Eivissa. Ara li toca a Roses i a El Bulli (suposo que en una mena d'homenatge ara que tanca). L'anunci d'Estrella Damm i el mediterràniament ha aconseguit ser a l'estiu el que les bombolles de Freixenet al Nadal: ens avisa d'una època. No té més. Aquest és el forat que han volgut ocupar en l'espai publicitari i, sobretot, vendre cerveses (que és el que interessa en realitat). L'espot d'enguany se centra en un aprenent de cuiner que fa pràctiques a El Bulli. Allà hi fa una colla de companys que comparteixen ofici i somnis gastronòmics. Per variar hi apareix el flirteig i l'amor. Malgrat el canvi de localització, l'anunci manté els tòpics de rigor: platges idíl·liques, barquetes, un morreig al costat del mar, un concert a l'aire lliure que dóna origen a la banda sonora, un foc de camp a la sorra, prendre el sol i fins i tot aquest cop ens han obsequiat amb quatre culets nus que salten de les roques al mar. És un tòpic naïf que reprodueix les qüestions més idònies d'un utòpic estiu meravellós que ens pot canviar la vida. No tots l'hem tingut però tots l'hem somniat alguna vegada. Deixa anar, a més, un cert missatge de la cultura de l'esforç amb un grup d'aprenents que malden per fer-se un lloc en la restauració. Surten els bigotis de Dalí i les runes d'Empúries reforçant, sibil·linament, la qüestió identitària que tant ens agrada que es tingui en compte.

L'actitud de moda, ara, és criticar l'anunci perquè fa diferent. Hi ha connotacions implícites que qui renega de l'espot és una persona amb criteri que fuig del mainstream . Però, vaja, és un anunci que ha aconseguit convertir-se en tradició, narra una història simple, és alegre i esgota al màxim una cançó bonica. Prefereixo això que un anunci d'Ariel amb una nau espacial que viatja al centre de les taques fins a destruir-les. Al cap i a la fi, l'únic que pretenen és vendre cerveses. Què esperaven? Blade runner ?