DÍGITS I ANDRÒMINES

L’espionatge dels EUA, encara més greu

Aquesta setmana ha sortit a la venda el llibre de Glenn Greenwald, el periodista que va publicar els documents que Snowden va obtenir mentre treballava per a la CIA i la NSA

Aviat farà un any que el Washington Post i The Guardian van començar a publicar els documents secrets, aportats per l’expert en seguretat informàtica Edward Snowden, que detallaven l’existència i l’abast dels programes d’espionatge electrònic massiu que l’Agència de Seguretat Nacional (NSA) dels EUA i els organismes homòlegs de diversos països aliats practiquen sobre ciutadans i institucions de tot el món. Els aspectes de l’ampli dispositiu d’intrusió que hem conegut des d’aleshores han fet miques tota esperança de privacitat de les nostres comunicacions i la nostra activitat digital, fent que ens sentim observats en tot moment.

Aquesta setmana ha sortit a la venda el llibre No Place to Hide. Edward Snowden, the NSA and the US Surveillance State, de Glenn Greenwald, el periodista que va publicar els documents que Snowden va obtenir mentre treballava per a la CIA i la NSA. Greenwald hi explica com Snowden va establir contacte amb ell el desembre del 2012 i tot el procés que va portar a la publicació del material secret, amb detalls divertits com les dificultats del periodista per configurar al seu ordinador el sistema de xifrat que Snowden li exigia per seguir comunicant-se amb ell. Bona part de les revelacions sobre l’espionatge de la NSA ja són conegudes, però altres eren inèdites i resulten encara més inquietants.

Per exemple, Greenwald assegura que les operadores de telecomunicacions dels EUA no tan sols permeten que la NSA accedeixi als seus propis sistemes per interceptar converses i missatges sinó que quan proporcionen assistència a empreses d’altres països ho aprofiten per deixar obertes en els seus sistemes portes falses que transmeten el tràfic d’informació als ordinadors del servei d’espionatge del seu govern.

Un altre aspecte sorprenent que s’explica al llibre és com ho fa la NSA per manipular determinats equipaments de xarxa de fabricació nord-americana abans que arribin al destinatari, que acostuma a ser l’objectiu d’una operació de vigilància a l’estranger: operaris de l’agència intercepten el transport sense que ho sàpiga el fabricant, obren l’embalatge sense deixar marques i modifiquen el software intern de l’aparell incorporant-hi codi ocult que permet accedir-hi discretament. De la web de Greenwald es pot descarregar un document complementari del llibre que conté fotografies on es veuen suposats operaris de la NSA desembalant un equip de Cisco i el que, asseguren, és l’estació que insereix el codi maliciós. A continuació, tornen a embalar i precintar l’equip i fan que l’expedició segueixi el seu curs.

Fa uns mesos el setmanari alemany Der Spiegel ja va publicar detalls del catàleg intern de dispositius d’espionatge que fan servir els espies dels EUA per infiltrar-se en equips individuals (vegeu L’arsenal tecnològic dels espies dels EUA, a l’ARA del 4 de gener), però comprovar que també tenen accés a nodes de xarxa indica que l’abast de la vigilància és molt més ampli. Curiosament, el govern dels EUA impedeix des del 2012 que Huawei i ZTE, els dos grans fabricants xinesos d’equipaments de xarxa, venguin allà els seus productes, amb l’argument que suposen un risc -mai demostrat, em recordava fa uns dies un portaveu de Huawei- per a la seguretat nacional. Ara descobrim que els nord-americans fan el mateix de què acusen els xinesos.

Les empreses dels EUA implicades ja noten que la desconfiança cap als seus productes afecta els seus comptes de resultats i comencen a reaccionar. El representant legal de Cisco deia dimecres al blog de l’empresa que el seu govern ha anat "massa lluny" i recordava que vuit grans empreses tecnològiques dels EUA ja van manifestar al president Obama fa mesos que les activitats d’espionatge del seu govern les estan perjudicant. Apple ha publicat a la seva web quines dades dels clients es veu obligada a facilitar quan les agències de seguretat ho exigeixen.

Tot i que les filtracions de Snowden han estat difoses per la premsa, alguns mitjans no en surten gaire ben parats. Al llibre, Greenwald es declara descontent amb la manera com The Guardian i el Washington Post van publicar el material, sense ser prou durs amb els governs implicats. Però qui ha rebut més aquests dies en relació amb l’assumpte és el New York Times : un reportatge de la televisió pública PBS afirma que el diari va aturar l’any 2004 la publicació d’un article sobre els programes d’espionatge de la NSA cedint a les pressions de la Casa Blanca.