L'home que treballa i que juga (a Eurovegas)
Del complex lúdico-familiar que el senyor Adelson pretén alçar a aquest cantó de l'Europa empobrida, els locutors en diuen Eurovegas i acte seguit adverteixen que el nom és desencertat. Mentrestant, ningú no en proposa cap de millor. Conscient que cal actuar amb rapidesa, aquí els n'ofereixo un: Gaudeamus igitur, un nom ben il·lustratiu d'un lloc on s'hi congregarà joc, prostitució, estupefaents, alcohol i tabaquisme en locals tancats. També s'hi emplaçaran congressos internacionals, encara que si jo fos un dentista convidat llegiria a corre-cuita la meva ponència sobre cirurgia làser al maxil·lar inferior per arribar abans a altres sales més animades que no la del congrés d'odontologia.
Millor que Club Lolita -el primer nom que se'm va acudir-, Gaudeamus igitur és l'himne de la universitat i té el seu origen en una cançó goliardesca que canta l'alegria, la vitalitat i les noies ben disposades a la fornicació. Traduït és "Alegrem-nos, doncs" i aquest doncs ja insinua la resignació amb la qual, malgrat malmetre el delta del Llobregat, els plans urbanístics, les condicions laborals i el model social del país, tots plegats encararíem el projecte amb enteresa i sobrietat. A més, el mal dit Eurovegas farà possible recuperar aquella vella tradició catalana tan antiga que feia que els pares acompanyessin els fills a les cases de barrets, les primeres vegades. Havent dinat, el pare diria a la mare: "M'emporto el nano una estona, eh?". Pare i fill s'encaminarien cap a un bordell que imitaria La Pedrera.
El projecte del senyor Adelson és una ocasió única de reviure en la pròpia pell La visita de la vella dama de Dürrenmatt. Per aquesta raó no entenc les declaracions del conseller Recoder en el sentit que el complex no crearia 270.000 llocs de feina, sinó sols unes desenes de milers. Tant li fa, encara que no en fos cap, val la pena.
