L'obligació de ser perfecte

Els periodistes també rebem de valent, aquests dies. Molts em pregunten on érem mentre tota la bola de la corrupció creixia, si no ens assabentàvem de res o si ens era més còmode fer veure que plovia o si la llibertat de premsa la volem per protegir els corruptes… Etcètera. Un de més malintencionat m'ha etzibat això: "No en parleu mai, entre vosaltres, dels gols que us foten?" Aquest últim té una llista llarga de greuges que són difícils d'abordar sense passar vergonya. Als altres, en canvi, els he pogut dir alguna cosa sensata gràcies a Sir Harold Evans. Sí, ja sé que no li sona. Llàstima que aquí només tinc espai per mostrar-li les dimensions d'aquest periodista a escala 1:100.000: entre 1967 i 1981 dirigí The Sunday Times , germà dominical de The Times , de Londres, i el va transformar en un dels cims del periodisme universal. Bé. Fa pocs dies, Evans va dictar la Cuddlip Lecture, l'esdeveniment on conviden els periodistes que la professió britànica vol beatificar. La conferència del nostre heroi dóna almenys dos arguments interessants per creure en el periodisme malgrat les seves mancances, pífies i corrupcions. El segon argument és aquest: el dret a la llibertat de premsa no inclou l'obligació de ser perfectes. Sir Harold té raó. Però sí que ens exigeix ser competents. El primer argument, en canvi, té molt a veure amb vostè: "Una democràcia -diu- se soscava quan la veritat s'evita per servir els interessos polítics [dels polítics] i els interessos comercials de l'amo del mitjà de comunicació". És a dir, en la mesura que vostè sap que el diari tal o la ràdio qual es dediquen a coincidir amb els polítics o les postures que més els agraden o són frívols, superficials o mentiders… i els continua comprant, escoltant o veient… se'n fa còmplice. Els periodistes podem ser un desastre. El poder, però, el té vostè, no nosaltres.