L’últim supervivent dels diaris gratuïts

BarcelonaVa néixer sol i s’ha quedat sol. Avui fa 16 anys es posava en marxa el primer diari generalista gratuït a Espanya, Madrid y m@s. Un any després, aquesta capçalera es va convertir en 20 Minutos i es va començar a repartir també a Barcelona. Ben aviat li van sortir competidors. Metro Directo va aparèixer pocs mesos després, Qué! va arrencar el 2005 i ADN va engegar motors l’any següent.

Durant un temps els diaris gratuïts van colonitzar els accessos de les estacions de transport públic i els llocs més cèntrics de les grans ciutats, on fa 10 anys era habitual trobar-se persones que portaven més d’un exemplar sota el braç. Ara, però, 20 Minutos és l’últim supervivent d’aquestes publicacions 20 Minutos i habita en un sector que ha quedat pràcticament desert.

La bombolla dels diaris gratuïts va arribar al seu punt més àlgid entre el 2006 i el 2007, quan cada publicació va coronar el seu propi cim de més exemplars distribuïts. Qué! va ser la primera a assolir-lo, el 2006, amb 963.435 diaris, mentre que la resta de capçaleres van aconseguir-ho un any després. El 2007 Metro Directo superava els 840.000 exemplars, ADN fregava els 955.000 i 20 Minutos trencava el sostre de diaris gratuïts distribuïts fins aleshores a Espanya amb més d’un milió d’unitats, tal com indiquen les dades de l’Oficina de Justificació de Difusió (OJD).

La crisi de la publicitat, però, va fer estralls a partir del 2008. Els diaris gratuïts, que depenen totalment de la publicitat, van quedar devastats amb la caiguda d’anunciants, i després de diversos moviments per intentar salvar-se, Metro Directo, ADN i Qué! es van veure obligats a abaixar la persiana entre el 2009 i el 2012. 20 Minutos es va mantenir amb vida, tot i que des del 2008 ha patit una estrepitosa caiguda que encara segueix en el nombre d’exemplars repartits. L’any passat la capçalera va distribuir 286.963 diaris, un 72,5% menys que el 2007. D’aquests, prop de 78.000 es van repartir a Barcelona, on se n’havien arribat a oferir més de 244.000.

A Catalunya, el tsunami de la publicitat també va sacsejar el sector, que havia tingut més de 160 publicacions gratuïtes en paper. Ara en queden al voltant de 110, segons dades de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC). “Durant la crisi de la publicitat van morir els gratuïts que no cuidaven el seu contingut o que gairebé no oferien informació”, explica el secretari general de l’AMIC, Josep Ritort. Dels mitjans gratuïts en paper que han sobreviscut només queda un diari, Més Tarragona, mentre que la resta són mitjans setmanals, quinzenals o mensuals. Ritort assenyala que “excepte el 20 Minutos, han desaparegut els generalistes”, mentre que “estan tornant a créixer els mitjans gratuïts d’àmbit local i comarcal”.

En la seva travessa per subsistir durant els últims anys, 20 Minutos ha perdut edicions territorials, ha disminuït dràsticament la seva plantilla 20 Minutos i s’ha quedat amb molts menys exemplars distribuïts. En l’àmbit digital, en canvi, la capçalera és una de les més llegides a Espanya i ha guanyat lectors des que es va iniciar el 2005. Tot i això, el director de 20 Minutos, Arsenio Escolar, no concep el futur de la capçalera sense el paper. “Estem convençuts que les dues edicions tenen molt recorregut. El paper no desapareixerà, perquè tenim l’audiència assegurada”, afirma Escolar, que destaca que el 2015 han frenat la caiguda de la publicitat, ja que els ingressos han sigut els mateixos que el 2014. Aquest fet, segons Escolar, permetrà augmentar la tirada d’exemplars “aviat”.

De moment, el diari subsisteix en un entorn erm que l’ha convertit en l’últim soldat d’una batalla que va acabar fa anys. El temps dirà si la seva existència és la demostració que els diaris gratuïts poden sobreviure o si es converteix en l’últim record de la història d’aquestes publicacions a Espanya.