El Madrid mediàtic troba la plurinacionalitat i se sorprèn

BarcelonaEl redactat de la Constitució està prenyat de compromisos fruit del delicat moment històric i, si acostes el petit volum a l'orella, encara pots sentir-ne el soroll de sabres. El concepte de nacionalitats dins d'Espanya és un dels afers ambigus, però en tot cas el text en consagra l'existència. No s'entén, per tant, aquesta obcecació de la caverna per presentar com a traumàtic el que ja estava en un text de l'any 1978. “Iglesias ofereix a ERC una Espanya plurinacional si governa Sánchez”, diu La Razón, amb ganes de neguitejar els seus lectors (que majoritàriament viuen a l'Espanya mononacional). El Mundo encara ho du tres o disset pobles més enllà: Iglesias garanteix a ERC que Sánchez serà “plurinacional”. Què és una persona plurinacional? ¿Una que té dos passaports? ¿Una que s'adscriu a dues nacionalitats al mateix temps? ¿Pot Sánchez ser plurinacional, havent nascut, crescut i residit a Madrid? ¿Ballarà la sardana en la intimitat? Els diaris defensors del trampós concepte ciudadano del mundo s'exclamen ara de la plurinacionalitat. Tot molt coherent.

A Catalunya, mentrestant, només El Punt Avui i l'ARA obren portada amb l'enquesta de la Generalitat segons la qual els espanyols avalen el diàleg amb Catalunya i acceptarien el resultat d'un referèndum pactat (tot i que la pregunta té un punt de trampa, ja que no es defineix què implica el pacte i, per tant, tothom dona per fet que seria sota les seves condicions). La Vanguardia i El Periódico, que ahir coincidien en titular “ERC pressiona”, avui escriuen en primera pàgina ”La Moncloa veu viable la taula de diàleg amb ERC” i “Sánchez treballa en una proposta de diàleg per a ERC”, respectivament. O sigui, que s'hi posen de cara i segueixen retratant amb llum amable Sánchez, per tal de tancar el pacte.