Madrid segueix avançant cap a la independència
BarcelonaÉs la gran tapada. Res del País Basc i el mantra "no tenen estat però a la pràctica són independents". Això és tan del 2017... Ara el que es porta és la independència... de Madrid. Els mitjans capitalins van començar a construir aquest relat que legitimava –quan no aplaudia– l'aterratge de Vox a les institucions i ara ja veiem la marca de les seves peülles –les dretes i les ultradretes– en casos com la declaració frustrada de l'Assemblea de Madrid per condemnar la violència contra les dones. L'Abc entrevista Isabel Díaz Ayuso i treu de titular de portada: “Un govern PSOE-Podem intentarà acabar amb la llibertat econòmica de Madrid”. No recordo que la presidenta de l'Assemblea madrilenya es preocupés per les llibertats polítiques i econòmiques de Catalunya cada cop que una llei –la majoria de vegades sense cap derivada, diguem-ne, independentista– era tombada pel TC perquè aquí mando yo. La llibertat econòmica de Madrid, en el paper de la llei que el seu partit tant invoca, no existeix. Del que Ayuso parla, esclar, és de la confabulació de poders que fa lustres que intenta construir Madrid com a capital europea, ni que sigui desforestant –és un dir– les dues Castelles i qualsevol comunitat autònoma que pretengui fer-li ombra. Uns poders, per cert, que superen l'Estat i que es troben, massa vegades, en l'estructura d'estat però no necessàriament en la cúpula. Això explica la molt independentista frase de la presidenta (madrilenya) Ayuso.
A l'agost, La Razón l'entrevistava i escrivia a tota portada: “Presidenta Ayuso”. La lectura era clara: es tractava de la veritable presidenta, no aquest usurpador de Sánchez. Això era abans que el del PSOE guanyés les eleccions. Quan es consumi l'aliança amb Podem, veurem com la triple dreta comença a treballar per a la independència. De Madrid.
