Madrid veu més conflicte (perquè vol més conflicte)

BarcelonaUna de les claus de judo que l'unionisme ha aplicat a la resolució serena del conflicte català és la negació de qualsevol possibilitat de diàleg. El canvi d'inquilí monclovita obre una nova etapa i, per tant, els qui dictaminaven l'estratègia de terra cremada –perquè viuen en bona part de la perpetuació del conflicte– temen ara que Pedro 'insensato' Sánchez pugui tenir la vel·leïtat d'afluixar. Només cal veure la diferència de les portades de Madrid i les de Barcelona aquest diumenge. Diuen a la capital de l'Estat: "El Govern exhibeix el seu suport als presos com a primer repte a Sánchez" ('El País'), "Sánchez estrena el seu mandat amb el primer desafiament dels seus socis sobiranistes" ('Abc') i "Torra liquida el 155 i amenaça Sánchez: «Ni un pas enrere»" ('El Mundo'). Les paraules clau són "repte", "desafiament" i "amenaça".

Mentrestant, a Catalunya trobem titulars com "Si Sánchez vol resoldre el conflicte, que emeti senyals" ('El Periódico', amb una cita del vicepresident Pere Aragonès, a qui entrevisten) i "Torra insta Sánchez a parlar i «prendre riscos»" ('La Vanguardia'). Les paraules clau aquí són "resoldre" i "parlar". No tenen res a veure les unes amb les altres.

Estic convençut que l'única opció que té Sánchez per no acabar sent un accident de la història és desescalar el conflicte català: si intenta ballar al so de la música del PP i Ciutadans, perdrà indefectiblement. No es pot avançar per la dreta a la dretíssima. Els mitjans de Madrid ho saben i, per això, qualsevol gest català serà amplificat per mantenir la idea de tensió permanent. El seu relat està en descrèdit a Catalunya, però el tremendisme de 'deriva' i 'órdago' encara serveix per vendre uns quants diaris a Madrid.